dissabte, 6 d’octubre de 2007

La bala


Del front li començaven a regalimar gotes de suor. Inicialment, unes imperceptibles taques d´humitat, ràpidament, minúsculs rius damunt la templa. No podia fer res, la mà, l´ull, totes les articulacions li havien deixat de fer cas. No podia evitar les tremolors.Va serrar les dents, tancar els punys i tensar els braços, però res aturava aquesta manifestació de terror. Allà dret, al mig del carrer, davant del Saloon, amb la boca seca esperava com s´acostava la maleïda que provocaria la seva mort. Feia tan sols un instant que havia desenfundat la seva arma. Encara se sentia el fort espetec de la pólvora i fumejava el canó. Havia realitzat el tret amb el qual creia resolta, definitivament, la picabaralla amb el seu germà.

Havia errat.

La bala s´havia incrustat en el carro del venedor ambulant. Algunes ampolles de xarop màgic s’havien malmès.

Ara, li tocava a ell ser l´objectiu. S´acostava. L’esperava...

Abans de rebre l´impacte va olorar una mescla de ferro i foc. Entre mig dels ulls, a gran velocitat es va instal·lar el projectil vomitat per la pistola de l’individu que tenia al davant.

Un sol vermell rossegava el seu cervell mentre una idea es barrejava amb la seva sang: ``Ara sí que, de ben segur, li tocaria al seu germà rentar els cavalls”

Un somriure es dibuixà en el seu rostre mentre el seu barret polsós semblava ballar damunt d’ell.

Havia vençut!