dilluns, 1 d’octubre de 2007

La cabana de Turmo.

La majoria de records que vénen amb tu són sota cel o tela. Per tant, sempre t'he tingut com un animal de carrer o, dit més poètic, com una au rapinyaire. Somric quan penso en els moments que hem compartit i en els que t'he imaginat negociant amb algun fantasma. Evidentment, que hi ha una part de tu que toca de peus a terra i s'empipa i s'aixeca de matí, etc. però aquest l'he obviat força. Quan t'he trobat ha estat en algun llibre de Kafka (autor que compartim), en una muntanya inabastable, (tant física com química), en algun personatge de Monty P. i , sobretot en accions rebels i, alhora tendres, com per exemple la història de la petita Sunshine. Sempre m'ha agradat el teu crit de guerra, perquè conté crit, guerra i, sobretot, grans dosis d'humor ( que en definitiva són les que ens poden salvar de qualsevol situació) M'ha agradat retrobar-te, encara que no estaves gaire lluny i, sobretot, m'ha alegrat veure que vas molt ben acompanyat.

1 comentari:

Bu ha dit...

No se que dir... jo també m'alegro de la retorbada. Gràcies per les teves paraules. Son exquisides.