dissabte, 29 de març de 2008

Quan les paraules, finalment, esdevenen merda

Aquells vint-i-cinc

van alçar el vol mentre digerien

els mots i les beses que els havien regalat

a la Plaça Catalunya.

Un cop feta la digestió

tot allò que va sobrar

es va transformar en una gran cagada, poff

sobre la jaqueta d’un transeünt

que acabava de baixar del 141.

L’home empastifat va mirar el cel

i l’espatlla, el cel i de nou l’espatlla.

Va buscar culpables i

va maleir aquelles rates alades

que li havien deixat el vestit

fet un poema.