dissabte, 26 d’abril de 2008

Treu banya



A tots aquells que he trepitjat sense voler.
Hi havia una vegada un cargol bover que estava cargolat a la seva cargolera al costat de Santa Fe del Montseny. Arraulidet al seu cau va decidir du a terme allò que havia pensat des que era ben remenut, pujar al Turó de L’Home en un mes. Vés per on havia nascut per fer una cosa important. Els cargols vells, en les xafogoses nits d’estiu, sempre explicaven contes dels seus avantpassats. Històries de tota mena, de cucs, d’àpats fabulosos, de grans tempestes, de nits estelades, de bèsties monstruoses i estranyes, de grans aventures, d’herbes saboroses i màgiques, de terribles guerres amb exèrcits de cargols amb mala baba, etc.
El cas és que en una d’aquestes narracions es va parlar de l’aventura d’una cargolina que en els anys cinquanta va aconseguir arribar al cim de Les Agudes en un temps rècord de dos mesos. Des del mur on estaven instal.lats fins al punt més alt del Montseny.
Aquella gesta li va quedar marcada al pensament i cada dia dedicava un moment a pensar en l’heroïcitat d’aquella noia. A mida que es feia gran, en Pol, que era com es deia el nostre cargol, rumiava més en aquesta llegenda. Tant va ser així que mentre li anava creixent la closca i les corbes dibuixades es feien més grans, va donar-li voltes i més voltes a la realització d’un somni. Volia ser recordat, desitjava deixar gravat el seu nom en la memòria cargoral del seu poble. Sentia contraccions de felicitat en pensar que algú, en una nit de rondalles, explicaria la gran escalada de l’avi Pol. Seria el nou heroi de la comunitat cargola.
I vet aquí que va anar dissenyant l’ascensió. Si aquella ho havia aconseguit a Les Agudes, ell ho faria al Turó. Va estudiar el recorregut, el dia de sortida, l’estada al cim, la baixada, les celebracions, etc.
Va començar a comentar amb gran entusiasme la preparació d’aquesta expedició solitària a gent de la seva colla i la veritat és que no va despertar l’interès de ningú.
“I a mi què?
“Que et vagi bé!”
“Per molts anys!”
“Vés per l’ombra”
Al món cargol no li interessava el més mínim el seu propòsit, així que va decidir arriscar i va dir que seria capaç de batre el rècord d’aquella iaia. Si ella ho va aconseguir en dos mesos, ell ho faria en un mes. A partir d’aquesta nova informació la cargolada va començar a escoltar-lo una mica més i a la tarda, quan tothom es reunia al voltant del mur del llac, era el centre de totes les converses,
  • “Heu sentit el que vol fer en Pol?” “Està ben tronat!”
  • “Haurà menjat alguna mala herba i se li ha girat el cervell”
  • “Està tocat de l’ala”
  • “Dilluns, el vaig veure al costat de la font, anava parlant sol, pobre marrec!”
  • “En un mes?, ni en un any ho aconseguiria!”
  • “Si mai ha donat un pal a l’aigua, no veieu com s’arrossega? “
  • És un mocós malcarat i fatxenda!
  • Etc., etc., etc.
Aquell 25 de juliol de 2000 a les set del matí, tothom estava a ca seva, amb la porta tancada. No hi va haver cap manifestació ni a favor ni en contra. Cap comentari, ningú va sortir a acomiadar-lo, a desitjar-li sort, a animar-lo. Ni els companys del camp, ni els amics més íntims ni tan sols la família.
A ell tant li feia, era el camí que havia escollit, era el que volia fer, era el seu destí. Si no ho provava...tan sols arribaria a ser un tipus avorrit, un paio mediocre. En coneixia molts, cansats, tristos, sense esma. Despertar, endrapar, cagar i dormir. Ell no volia acabar amagat mort de fàstic en les esquerdes d’unes runes. Així que, va abandonar el terra humit per la boira i va començar a escalar el gruix del quitrà de la carretera. El primer obstacle era creuar a l’altra banda de la muntanya, superar els set metres de pedra negra que el separaven del camí de pujada. Quan estava a mig camí, damunt una llarga ratlla blanca, el cel grisós es va il·luminar de cop. Dues rodones de llum l’enlluernaren i la foscor.Clic.
Mai es va pronunciar el seu nom. En les xafogoses nits d’estiu estava prohibit parlar de cargols que s’havien llevat la vida.

1 comentari:

Bu ha dit...

buaaaaaaa!!!! és molt trist, no????