diumenge, 8 de juny de 2008

La rentadora


Aquest migdia quan he anat a recollir la roba de l’estenedor, era verda.
Verda. Això sí, amb diferents tonalitats de verd, però verda! Increïble!
A casa, gairebé sempre seleccionem tres tipus de roba: la fosca, la vermella i la blanca.
Les peces verdes pertanyen al primer grup, al fosc.
La roba que la nit anterior havia estès corresponia a la tercera classe. Roba blanca:
Llençols,
pijames clarets,
calces,
calçotets,
mitjons,
fundes de matalàs,
mocadors (després d’estar en remull en un gibrell)
samarretes blau cel, blanques, grogues, verd fluixet, mmmmmmmm!
Ah!, és clar. La roba verda si és més aviat de color allimonat, oliós, citrí, pertoca al conjunt 3; roba blanca.
Aquest migdia el que he trobat a l’estenedor ha estat roba verda del primer tipus; per tant fosca i roba verda del tercer tipus; per tant clara.
A la rentadora de la nit anterior no hi havia cap peça verda, ni fosca ni clara, o sigui que la possibilitat de destenyit queda totalment descartada.
Una vegada, quan no en tenia idea o millor dit en sabia poc, vaig posar una rentadora de blanc amb un pantaló de xandall blau marí que hi havia al contenidor de roba bruta. La vaig cagar. Tota la bugada va aparèixer del color de la samarreta del Celta de Vigo. Va haver sarau però feia poc que ens havíem casat i per aquí em vaig salvar. Suposo que va comptar més allò de “la bona voluntat del xicot”, “mira que volia col·laborar i...”
Aquest cop sí que no m’escapo, ja són 18 anys que fa que vivim junts i aquest cop van mal dades.
  • “Qui t’ha dit a tu que fessis una rentadora?
  • ”Qui t’ha manat tocar res?”, etc. M’espera una bona quan arribi aquesta tarda de les colònies amb els nens de segon. Hola, amor meu, com ha anat? Bé; un petó. Primera inspecció, i...
Fa un moment he mirat pel cel obert per veure si la veïna de dalt havia fet alguna de verda delicada sense centrifugar o rentada a mà.
Res.
Fins i tot he pujat a preguntar al tercer segona, al quart, cinquè i sisè segona.
Res.
A una de les veïnes que li tinc més confiança li he demanat si trobava alguna explicació a això que li havia passat a la meva bugada i no m’ha sabut respondre.
Jo crec que després de tancar la porta haurà mirat el sostre i haurà dit, pensant també en el seu:
HOMES!