dissabte, 26 de desembre de 2009

El barret




Per fer una broma en el casament de la meva germana em vaig fer fer un smoking, tipus Fred Astaire i em vaig comprar un bastó, guants i un barret de copa en una prestigiosa botiga de Sarrià i me’ls vaig fer portar a casa. En marxar el noi dels encàrrecs, amb una considerable propina a la butxaca, vaig decidir treure la cinta blava i desfer el llaç que tancava, de forma elegant, la caixa rodona del meu barret. En obrir la tapa, la Núria, la meva dona, va caure a terra desmaiada. D’allà dins van sortir xisclant i esvalotats dos coloms blancs i un de carrer. Van començar a voleiar pel menjador i els passadissos mentre de la caixa sortien dues potetes blanques i peludes, un nas bellugadís i un parell d’orelles de conill que em van fer recular i caure a terra de l’espant.
Ens va costar, però, un cop refets d’aquest incident tan inoportú vaig trucar a la botiga i els vaig comunicar que els denunciaria. El propietari es va disculpar de mil formes diferents i, davant de la seva sincera preocupació,i de prometre una ràpida reparació de franc, em vaig anar amansint.
Un cop més tranquil, davant l’amabilitat i generositat d’aquell home, vaig escoltar la seva argumentació. Em va fer saber que per error d’un codi, el noi de les comandes havia confós el meu barret amb el d’un televisiu i cèlebre mag europeu.
D’aquesta forma ja ho vaig entendre tot. A la tarda següent ja tenia sobre la meva taula el meu funcional capell.

El casament? Rodó.
Els coloms els vam deixar anar per la galeria aquell mateix dia.
La meva filla ens va convèncer, després de sentir-la tota la tarda i part de la nit i ens vam quedar el conill.