dissabte, 18 de juny de 2011

LA MODA


El gos de la meva tieta Nuri s’hi ha negat a posar-se un vestit de llana escocesa. Li estaven emprovant a una botiga de Mister Guau, i a l’hora de cordar-li el primer botó li ha clavat queixalada al dependent. La meva cosina Marta m’ha dit que s’hi ha posat fet una fera, que bordava i ensenyava les dents com un llop salvatge. La Núria, sa mare, li ha donat una sotragada de corretja i mirant-lo, de fit a fit, li ha cantat les quaranta; que si aquell noi només li volia provar el vestit, que què s’havia pensat, que allò no eren formes de comportar-se i un llarg etcètera de retrets. Tots tres el miraven i, ell abaixava el cap mirant a terra i deixant de renegar.
 Un cop el gos s'ha calmat, el noi de la botiga els ha ensenyat un nou model que havia arribat feia poc; m’ha dit la Marta que, sorprenentment, la seva mare l’hi ha posat sense cap problema, que en Rufo semblava un altre i que fins i tot diria que posava cara de satisfet, entaforat dins el nou vestit. L’hi ha comprat.
 Quin gran enteniment que tenen els animals! A vegades ens superen i tot.