diumenge, 18 de març de 2012

QUIN PALÍNDROM!




Vaig llegir en un “Muy interesante” que moltes dones són sensibles a certes paraules. S’estoven, s’exciten i perden l’oremus si saps trobar el registre adequat. Bé, he de dir que la notícia em va sorprendre però vaig passar full i em vaig interessar per la caça a la sabana i els darrers invents tecnològics de la N.A.S.A.
Em va quedar un rau, rau, però.
Mesos més tard, després d’un excessiu període d’abstinència; inacabable, molest, sever; em va venir a la ment el curiós article.
I per què no?
Vaig voler provar. Amb la tercera caipirinha a les mans vaig dringar el gin tònic de la mossa solitària que seia a la barra del bar. Tots dos vam beure un glop dels respectius combinats i m’hi vaig aventurar.
Anàfora, polisíndeton, epanadiplosi, disfemisme, hipèrbaton, hipèrbole. ..Es va aixecar del tamboret i em va deixar sol amb més de vint-i-cinc figures retòriques que m’havia preparat. Sorprès per l’efecte contrari que havia provocat, vaig acabar-me la beguda i vaig anar a seure sol a una butaca solitària i fosca del pub.
Mentre renegava de la revista que m’havia abocat a aquest intent absurd, al sofà de la meva dreta s’hi van arrepapar un noi de la meva edat i la noia que instants abans acabava de foragitar del meu costat. Després de besar-se, llepar-se i magrejar-se sense importar la meva presència, vaig sentir que el malparit, mentre li menjava el peçó de l’orella (com diria Vicent Andrés Estellés) li recitava, amb veu suau i melosa, hipotenusa, pasteurització, asímptota, homogeneïtzació, integrals, cèl•lules mare i ...
Encara perplex vaig notar la mestria del xicot quan tècnicament va alentir l’elaborada enumeració del seu argot científic per acabar dient ÀCID DESOXIRIBONUCLEIC. En acabar de dir la darrera síl.laba, la presa es va deixar devorar com a tendra gasela.
De seguida ella li va suggerir, sensualment , d’anar a casa seva.
Mentre s’alçaven, jo em maleïa i em deia que cagunlaputaquehohaparittot, la noia era de ciències.