diumenge, 25 de novembre de 2012

Desesperació docent davant el fet instructiu (títol que li dec al bon jan i profe, Jordi Viña)





Cas 1
Feu una redacció que tingui com a tema: “En quin moment seria capaç d’escriure un poema” (mínim 50 paraules)
·         Val 47?- Sento algú que pregunta.
·        
·         I si faig 70?- diu la Mehren
·         70 i prou, més no.
·         60? – diu la Hadia.
·         Sí. A veure, el que es tracta és de fer un redactat prou extens per tal de poder explicar, argumentar, dir coses sobre el tema que us he posat.
·         Quin és el tema?- ara li toca a la Mayli que fa un moment acaba d’aterrar de la mà de la Lizeth del paradís de les llepolies.
·         El tema? Ostres, llegeix les instruccions.- ja pujo el to
·         (5 segons després) Què vol dir “en quin moment”?- la Ghizlane.
·         Vol dir quan. Quan series capaç d’escriure un poema. En quines circumstàncies.
·         Però un poema qualsevol?- insisteix la Ghizlane.
·         Sí. El poema que se us podria acudir (fent extensiva la informació a la resta de la classe)
·         I si jo no escric poemes?- amb un somriure sota el nas, intervé l’Ayoub.
·         Tant me fa. T’ho inventes.- Ràpid. Enèrgic.
·         Ah! Ens ho hem d’inventar?- Ara li toca a la Rania, que ja m’estranyava el seu silenci.
·         Tant me fa. Inventat o real. Jo només vull saber si sou capaços d’explicar això que us demano.- comença a notar-me tens el maxil·lar.
·         Jo no entenc res.- sento la veu de secret de Gustavo.
·         Ni jo.
·         Ni jo.
·         Ni jo.
·         Vinga, som-hi! Tan difícil és escriure cinc ratlles sobre quin seria el moment en el que podríeu escriure un poema? Penseu:
amor,
tristor,
alegria,
disculpa,
felicitacióoooo. Però ja no us puc dir res més, perquè si no , com moltes vegades, acabaria fent-vos la feina.
(Silenci)
(Estan esperant que caigui al parany i els iniciï jo la redacció. Avui, no.)
·         Au, tothom a escriure. –després, per fi, tothom abaixa el cap i sembla ser que s’hi posen.
(15 minuts després)
·         Profe, ja estic, te la puc ensenyar? – em diu l’Ariadna.
·         Sí, vine que te la corregiré- dic, mentre abandono per un moment la revisió de la llibreta del perdut Umer Khan.
A mi m’agrada molt més la muntanya que no pas la platja. A la meva germana no, però no m’importa. Aquest estiu vaig anar al Montseny i em vaig divertir molt. Al costat d’un riu vaig trobar una salamandra i la vaig agafar. Després em va fer pena i la vaig tornar al riu. Era negra i groga, com un taxi.

Aixeco la vista, me la miro, em somriu i li dic
-OLE, has fet 64 paraules.
-Ho veus profe...i sempre et queixes.