diumenge, 25 de novembre de 2012

El fet insòlit de la Mílgia: Les qüestions



 Tot. Absolutament tot el que deia ho feia en forma de pregunta. Em va arribar a preocupar però jo havia de seguir explicant.

 A classe de català, mentre corregim els exercicis sobre l’ús correcte dels pronoms m’adono que a la meva alumna Mílgia li està passant un fet inusual.
¾    Mílgia, et toca. Exercici 2.33
¾    Què?
¾    Exercici 2.33
¾    Quina pàgina? Quin exercici?
¾    Ostres, sempre estàs distreta! Pàgina 55, exercici 2.33, llibre de català, novembre, curs 2012-13, La Terra – a vegades m’exasperen i els faig una localització de la posició força extensa.
¾    Llegeixo l’enunciat?- em diu una mica ofesa per l’ excessiva informació
¾    Sí, si us plau – a veure si podem començar, penso mentre me la miro.
¾    Omple els buits amb el conjunt “per què” o amb la conjunció “perquè”?
¾    Vinga, digues la primera frase- li dic, amb ganes d’accelerar el procés
¾    Per què estan tristos els jugadors? Separat?
Per què han perdut?
¾    No, Mílgia. La primera bé, però la segona és resposta i va junt. Digues-ho.
¾    Per què han perdut?
¾    No. Perquè han perdut. Junt. Perquè han perdut. No ho saps veure? Una altra , tu mateixa digues la següent.
¾    Per què vénen els bombers? Separat?
¾    Molt bé. I la resposta?
¾    Per què s’ha declarat un incendi? –diu remarcant la pregunta
¾    No. Aquí és resposta- li dic una mica enutjat.
La classe comença a sentir-se intrigada en veure que la Mílgia falla més que una escopeta de fira.
¾    Ai? Tothom m’està mirant?- es queixa, avergonyida i interrogant- Per què s’ha declarat un incendi?
¾    NO!
Els de segon B riuen  a cor què vols i a cor reciten Perquè hi ha un incendi!
Perquè hi ha un incendi! Perquè hi ha un incendi!
¾    Ja? Ja ho he dit? Per què hi ha un incendi?- tot ho diu en forma de pregunta.
La gent no pot parar de riure i acompanyen la manifestació d’alegria amb cops a les taules i aixecant-se de les cadires  fins que jo, exaltat,  CRIDO, CALLEU!
Un cop fet el silenci (ha costat, com sempre) miro la Mílgia i li dic
¾    No t’adones? Tot ho preguntes. Tot el que dius ho pronuncies com una qüestió.
¾    Em mira una mica atabalada i em respon – Què dius? Ho faig bé? Un incendi? Profe? M’estic preocupant?
Intento calmar-la
-       A veure, Mílgia, al migdia, quan arribis a casa, digues que et portin al CAP; a l’ambulatori. Crec que tens un problema d’entonació. Res més. No et preocupis.
-       Sí? Què és això? Què he de fer? – em diu tota poruga.

Tota la classe no pot deixar de riure. Em torno a posar en modalitat policia i CRIDO DE NOU, CALLEU!


Vuit del matí de l’endemà, de nou a classe. Passo llista i quan arribo a la Mílgia, li demano
-       Vas anar al metge?
-       Sí.
-       Què et va dir?
-       Que tenia un signe d’interrogació clavat a la campaneta.
-       Una interrogació a l’úvula?
-       Què? Que sí, a la campaneta.
La classe comença a despertar i es mostra interessada per la nostra conversa
-       I què et van fer que veig que estàs curada?- li demano tot encuriosit.
-       Primer em va posar aquell pal i gairebé vomito. Després em va mirar amb una llanterna, va agafar unes pinces i vaig sentir un pessic dins la boca.
-       Te’l va extirpar?
-       Sí. Me’l va treure amb el punt i tot. No sé. El va deixar sobre una safata metàl·lica i, mentre el mirava,  li va dir a la meva mare que possiblement me l’havia empassat esmorzant. Amb els cereals.
-       Amb els cereals? Però tu quins cereals menges? Però com és possible això? Un signe d’interrogació? – li dic perplex
-       Ai! Profe! Quantes preguntes! A veure si ara el problema el tens tu. Jo m’ho faria mirar.
Li  dedico el millor dels meus somriures i acabo de passar llista.
Obriu el llibre per la pàgina 58. Avui treballarem el pretèrit plusquamperfet d’indicatiu.
-       Quina pàgina? – em diuen el Sergio, l’Ayoub, la Mílgia, la Ramona, la Mayli, la Mehren i la Lizeth
-       Pàgina 58. Llibre de català. Dijous. Novembre del 2012. Europa. La Terra.