dissabte, 1 de desembre de 2012

La professora de música







Suaus cauen els seus cabells,
(com pluja, com teló de fons)
i la roba que porta i
els braços i
les mans...

Els dits:
Blancs i negres.
Escenari i espectadors.
Barretes de fusta que provoquen la màgia dels sons.

Suau el seu esguard
còmplice quan amaga
una nota perduda entre              bastidors.

Suaus són els llavis
que dibuixen un somriure
I fluixet, a cau d’orella:

“Ho has fet molt bé”

Aplaudiments.

Suau quan acarona
buscant un petit teclat
en uns petits cabells.

Suaus notes,
pessigolles a la pell.