dimarts, 14 de maig de 2013

Albada

Deixo l'escalf dels llençols, 
dels teus dits, de les teves cames, 
dels llavis, dels teus ulls...
Ho deixo tot quan de tu 
sóc fugit, bandit. 
Ho deixo i m'enyoro. 
És immediat! 
Però mentre marxo 
un nou escalf torna a mi. 
Mentre marxo 
retorno al plaer 
del bes i dels cossos 
entortolligats, presoners de carícies i mossos 
dolços. 
Cossos coberts i humits de luxuria i tendresa: PLAER. 
Quan deixo els llençols 
torno a naufragar 
dins l'oceà del teu cos 
i tranquil.lament m'enfonso 
i no pretenc surar...m'enfonso 
i el teu cos em rep, m'acull i em devora. 
Fins a demà, amor 

No em facis mal, però...

Mossega'm els llavis i llepa'm.
Pren la meva carn 
entre les teves dents.
Menja'm nas i ulls,
orelles i coll.
No et deixis res
RES
( )
porta'm ben endins del teu cos.
Ara mateix.
Ara mateix, quan noto l'escalfor del teu alè
entre les meves cames
tan sols vull ser carn trinxada
fdgdfgasdhgagatgajuf`fhdjADKSFssjgfsfjg
dins la teva boca.
No deixis res de mi
endú-te'm d'aquí,
empassa'm!
amaga'm!
mmmmmmmmmm
vull fer-te pessigolles des de dins.