dimarts, 14 de maig de 2013

Albada

Deixo l'escalf dels llençols, 
dels teus dits, de les teves cames, 
dels llavis, dels teus ulls...
Ho deixo tot quan de tu 
sóc fugit, bandit. 
Ho deixo i m'enyoro. 
És immediat! 
Però mentre marxo 
un nou escalf torna a mi. 
Mentre marxo 
retorno al plaer 
del bes i dels cossos 
entortolligats, presoners de carícies i mossos 
dolços. 
Cossos coberts i humits de luxuria i tendresa: PLAER. 
Quan deixo els llençols 
torno a naufragar 
dins l'oceà del teu cos 
i tranquil.lament m'enfonso 
i no pretenc surar...m'enfonso 
i el teu cos em rep, m'acull i em devora. 
Fins a demà, amor