Albada

Deixo l'escalf dels llençols, 
dels teus dits, de les teves cames, 
dels llavis, dels teus ulls...
Ho deixo tot quan de tu 
sóc fugit, bandit. 
Ho deixo i m'enyoro. 
És immediat! 
Però mentre marxo 
un nou escalf torna a mi. 
Mentre marxo 
retorno al plaer 
del bes i dels cossos 
entortolligats, presoners de carícies i mossos 
dolços. 
Cossos coberts i humits de luxuria i tendresa: PLAER. 
Quan deixo els llençols 
torno a naufragar 
dins l'oceà del teu cos 
i tranquil.lament m'enfonso 
i no pretenc surar...m'enfonso 
i el teu cos em rep, m'acull i em devora. 
Fins a demà, amor 

Comentaris