dilluns, 3 de març de 2014

Camí del carrilet. OLOT-GIRONA Amb sol


Polseguera:
les ombres dels pollancres
escombren els camins

Dins el túnel
el cel es perd
i el sol es pon.

Sota el pont
l’ombra fa barraqueta
i encén el foc.

El fum dels focs
i la boira del matí
el poble es confon

Camí del carrilet,
ja no se’t veu,
ja no se’t sent.

T’han tret les vies
i, ara, quan bufa el vent
només ho sembla que véns.


Ja no tens vies.
Vius dins els marcs
de les fotografies.

Camí del carrilet, a banda i banda
heures, molses i arrels
viuen de rellogades.

Les heures fan vestits
de punt i de llana.
Si les enamores estàs perdut.

Uns quants pardals
damunt els cables elèctrics
fan notes musicals.

Sobre la roca
dels cims més alts
Els arbres dibuixen crins de cavalls

18 fulles seques
ben arrapades a les branques
No volen creure que han mort.




Camí del carrilet. OLOT-GIRONA Després de la pluja



L’aigua per la sèquia
baixa esbojarrada
els fangs s’han  begut les maragdes.

Ha plogut i plourà?
el camí de terra, tot entelat,
se’ns queda les petjades.


Un cel de plom
encara ens amenaça.
Se’ns fan lleugeres les cames.

Les bicicletes
amb un traç irregular
simulen  vies.


Se senten els lladrucs de gossos tancats
diuen que volen sortir i sucar
les peülles en els tolls, en el fang.


Una gran cassola de llautó,
abonyegada, bressola l’aigua.
Un cargol s’ho mira i se’n torna a casa.

Damunt el camí moll
els tolls prenen formes
de fràgils mapes.

Una bromera insistent
simula els cabells
d’una àvia al llevar-se.

Mou  formes espectrals,
entre els arbres algú hi escriu
històries de fantasmes.

Uns arbres amb artrosi
gronxen perles
al palpís de les branques.

Un canal acull l’aigua i la calma.
En passar per sobre el pont
ens ensenya les calces.

El sol a mig sortir
treu la baieta
i eixuga el camí.


Jaume
Girona, 3 de març de 2014.