dilluns, 3 de març de 2014

Camí del carrilet. OLOT-GIRONA Després de la pluja



L’aigua per la sèquia
baixa esbojarrada
els fangs s’han  begut les maragdes.

Ha plogut i plourà?
el camí de terra, tot entelat,
se’ns queda les petjades.


Un cel de plom
encara ens amenaça.
Se’ns fan lleugeres les cames.

Les bicicletes
amb un traç irregular
simulen  vies.


Se senten els lladrucs de gossos tancats
diuen que volen sortir i sucar
les peülles en els tolls, en el fang.


Una gran cassola de llautó,
abonyegada, bressola l’aigua.
Un cargol s’ho mira i se’n torna a casa.

Damunt el camí moll
els tolls prenen formes
de fràgils mapes.

Una bromera insistent
simula els cabells
d’una àvia al llevar-se.

Mou  formes espectrals,
entre els arbres algú hi escriu
històries de fantasmes.

Uns arbres amb artrosi
gronxen perles
al palpís de les branques.

Un canal acull l’aigua i la calma.
En passar per sobre el pont
ens ensenya les calces.

El sol a mig sortir
treu la baieta
i eixuga el camí.


Jaume
Girona, 3 de març de 2014.