dijous, 29 de maig de 2014

D’UN SOL ÚS O ...



Aquest noi és alt i intel·ligent, però no m’interessa.
I aquest altre?
Bufó, veu potent com la del  Javi López del PSC (pobre,! Quin fiasco per culpa del Pere Navarro!) i alt com un Sant Pau; no m’interessa.
I aquell?
Sembla un passerell, un pèl fondon , però té alguna cosa que m’atrau.
Ai, ves!
La meva amiga té un curiós sistema per fer catàlegs de mascles interessants o refusables.
Un dia, tota intrigada li ho vaig demanar.
Ve a ser així:
La Mireia té una moto i dos cascos i destaca per ser espavilada, traçuda, imaginativa i amb empenta. Rumia una mica i, de seguida ja ho té. S’hi posa. A què? Qualsevol tema. Tant li fa el nombre de tecles. S’hi llença. L’he vist fer de tot. Cambrera en un pub d’Aribau, perruquera en el pis d’una amiga, fer massatges a estrangers en hotels de 4 estrelles, fer tots els tres mils dels Pirineus, cuidar tortugues a Mèxic... No sé, és d’aquells belluguets que difícilment tenen una estona per a estar a casa.
 I, a més a més, té, segons ella,un mètode infal.libe per a detectar, amb un mínim marge d’error, homes amb encant.
A mi em picava cada cop més la curiositat i feia temps que li ho volia demanar, ja que sempre em deia:
·      Noèlia, ni t’acostis a aquest, no val la pena.
·      Noe, aquest és meu, ni t’acostis tampoc.
·      Noe, ni te’l miris. Puag!
·      Noe, aquest sí, te’l deixo una estona;
o     Je, je, que cabrona!
 Noe, sí, Noe, no. I ja m’afartava tanta seguretat i aquest aire d’experta assessora matrimonial. Així que aprofitant que havíem quedat a prendre unes clares al Versalles li vaig deixar anar,
·      Mireia, et veig molt segura quan clisses els homes. Com ho fas?
·      Je! Je!
·      Vinga va, explica, tia!
·      Dues clares, si us plau!

·      Tinc el despatx a la moto.
·      Com?
I,a grans trets, em va explicar que quan veia un noi a qui li veia possibilitats, el feia pujar a la seva moto. Sempre s’empescava encàrrecs. M’acompanyes a la gestoria que em fa pal anar sola amb aquell cretí que ens porta les nòmines? Puja. Si us plau, et faria res de venir amb mi a comprar les begudes de la festa de Nadal a l’oficina? Puja. Vols que et porti a casa i així em passes aquesta peli que dius que és tan i tan bona? Puja. Quan pleguem vols acompanyar-me a veure les ones? He sentit que són de més de 6 metres.Puja
Puja, puja, puja.
I?
Doncs es veu que depenent de com s’hi acomodaven en el seient de darrere, de com li agafaven dels malucs i, en definitiva, de com s’hi arrambaven o no, ella treia les seves conclusions. Massa tou, massa dur; molt poruc, molt llençat; temperatura, olor, alè?...
També em va dir que en el trajecte encetava qualsevol conversa que arribava a ser molt aclaridora per saber de qui estàvem parlant?  Si la feien riure perquè es queixaven que el  casc els estrenyia les barres de les dents era un punt positiu. Si pel contrari, intentaven parlar com si tot anés perfecte, dissimulant l’accent papissotes que provocava la pressió del casc, punt negatiu. Tímid, agosarat; avorrit, divertit; interessant o refusable? Tot tenia un valor i ella, mentre conduïa, prenia les seves notes.
 La seva mare sempre li deia que a la moto no es parla, que cal anar concentrada en la carretera i,remarcava insistentment, que  l’acompanyant havia de fer mutis només pujar-hi i esperar a baixar per establir qualsevol conversa. Sempre que la hi portava es somreia d’imaginar-se-la darrere seu amb un silenci exageradament disciplinat.
De ben segur que no li pensava explicar els seus tripijocs.
 Quan els seus experiments baixaven de la moto ja sabia quina estratègia seguir: més viatges per agafar confiança; o bé, un passi-ho bé i gràcies,  des de la urgència sonora del motor de la 125.
Me la crec. És tota una experta. Ara, quan la veig donar gas me la imagino amb caçadora de cuir deixant caure lentament el carro de la cremallera i amb veu de gata maula dir: