dijous, 29 de maig de 2014

ULLALS ROMS




Per als meus alumnes de CL de 2n d’ESO
A les vuit tenia hora i ja passaven vint minuts.  Havia arribat a tres quarts, o sigui que ja  en portava  trenta-cinc  mirant-se revistes del cor. Davant d’ell, asseguts al costat de la màquina d’aigua que,  de tant en tant, anava fent glup, glup  hi havia una parella llegint; ell, el Muy Interesante i ella, una revista d’interiors de cases. Havien entrat a la consulta uns deu minuts més tard que ell, així que tenia clar qui era el següent en ser atès.
 Mentre esperava, ja havia vist desfilar dues visites, una senyora espantada; i un jove totalment tranquil, com si portés tota la vida assistint al dentista.
 A la tele, que tenien penjada de la paret,  anunciaven la previsió del temps; va alçar el cap per veure les imatges just en el moment que,  des de megafonia, anunciaven el seu nom, Ludovic Magre, porta 4. Es va aixecar,  va deixar la revista sobre la seva cadira  i va enfilar el passadís que mena als quiròfans. Estava un pèl inquiet; notava com li tremolava el llavi inferior.
 Bona tarda, va dir en entrar.
Allà hi estaven dues dones amb bata blanca, girades cap a un banc de treball remenaven tisores, safates d’acer inoxidable i altres aparells. Davant d’ell, una cadira llarga, ben estranya, amb braços mòbils i tot de tubs que acabaven en instruments quirúrgics. La veritat és que mai abans havia estat en un lloc com aquest.
·         Bona tarda! Segui-  va dir una d’elles però cap de les dues el va mirar.
·         On?Aquí?- assenyalant amb l’índex la llitera envoltada de cables i una pantalla d’ordinador
·         Sí, sí. Disculpi. És la primera vegada?li va demanar la  més jove.
·         Doncs, sí.Es va ajupir  i apartant una mica els tubs va aconseguir seure.
Llavors, totes dues es van girar i van mirar com el Ludovic s’instal·lava.
·         Quan va trucar va dir que volia fer-se un reconeixement de tota la boca. Algun problema?- li va demanar la més jove, encasquetada en una màscara de plàstic transparent.
·         Doncs, sí. A veure, en principi voldria un tractament d’emblanquinament o com es digui. Però més tard, també vaig pensar de mirar-me els ullals ja que em fan una mica de mal i  trobo que trinxen però no tallen prouva fer saber una mica més tranquil.
·         Molt bé, doncs- va dir la senyora més gran, la qual també duia la careta posada.

Mentrestant, l’altra engegava el focus de llum i atansava la bombeta a la  boca del pacient - Obri, obri la boca.

·         AAAAAAAH – Va fer en Ludo, obrint amb exageració la cavitat bucal.
·         MMMMMM, què tenim aquí? – va dir la doctora.
Després d’un examen que semblava minuciós va dir,
·         Li he de confessar que feia temps que no veia una dentadura tan ben posada i cuidada. Tan sols un petit comentari i disculpi el meu atreviment. Vostè és vampir, veritat?- va demanar la dentista.
·         Doncs sí. S’ha adonat oi? – va dir en Ludovic amb la boca encara molt oberta.
·         Sí, és del tot evident, té uns ullals preciosos i llarguíssims.
·         Sí. Ja m’ho diu la mare.
·         I així què vol que fem? Ja li he comentat que la boca està perfecta i, fins i tot, molt neta. Jo diria que no fa falta fer cap mena de neteja ni blanqueig.
·         Perfecte. Doncs llavors el que voldria és esmolar els ullals.- va dir, tocant-se’ls amb dos dits- Trobo que cada dia em costa més clavar-los bé.
·         Això sí. És del tot cert. Veig que els té una mica gastats.
·         Doncs això mateix.
·         D’acord. Li deixarem unes dents canines ben preparades per introduir-se sense esforç en el coll de les seves víctimes. Segueix sent en el coll, Oi? Perdoni és que de vampirs,  tan sols n’ he vist a les pel·lícules o, també, – va afegir somrient- a les festes de carnaval
·         Correcte. El coll és el lloc ideal- va fer clissant l’ull dret.
  I, de seguida,es va sentir el soroll inoblidable del

fIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGRGRFIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIGRGRGRRFIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

 Barcelona, a 27 de gener de 2014