dilluns, 3 de novembre de 2014

Ja et sento arribar



Me’n vaig a dormir cap a dos quarts d’onze. Tot està en calma, no penso en tu. Mig minut més tard ja estic dormint.
 Un malson sobre vampirs em  retorna a la meva habitació.
 No sabia com fugir de la mossegada d’una vella que em perseguia amunt i avall de les  escales d´un edifici vell, fred i brut. Quan ja em tenia i notava la seva fetor a mort, suor i draps vells; i els seus ullals començaven a penetrar el meu coll a la recerca de la desitjada sang, l’estat d’ansietat i l’ensurt em van ajudar a desaparèixer.
Quin estat de felicitat provoca saber que tot havia estat un somni, oi?
El color vermell de la sang que em volien succionar a l’altra banda de la consciència encara perdura en el meu pensament. El rellotge digital de la tauleta marca les dues i deu i jo tinc els ulls com a plats.
Ara sí que ja estic  per  tu. Per obsessionar-me de nou amb tu. Noto la teva presència i el delit que em professes.  


Ara t’hi espero, com moltes de les nits d’aquest estiu llarg, suat i  xardorós; amb les mans obertes, per poder-te esclafar maleït mosquit del meu món real.

LA CLASSE RÀPIDA fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!



A mi les classes em surten molt ràpides. Si més no això és el  que sempre han comentat els alumnes,
Profe, només queden 10 minuts!
Profe, que ràpid ha passat el temps!
Profe, la classe ha passat molt ràpida!
                                                                         

No sé, m'emociono, penso que tot està entès i vaig fent tot, potser sí, una mica accelerat.

I un dia va passar. 
Vam començar la classe i en cinc minuts ja estàvem recollint. No sabem per on s’havia escolat el temps. En no res vaig explicar l’accentuació; fer exercicis orals, escrits, resoldre dubtes, veure la presentació de la llibreta...

 Sorprès de l’hora els vaig dir que no li ho comentessin a ningú. Ells no ho havien  rumiat, tan sols eren feliços per haver superat una classe més en un temps rècord. Jo, en canvi, no deixava de pensar que érem cinquanta-cinc minuts més joves que la resta de gent de  l’institut.