dilluns, 3 de novembre de 2014

Ja et sento arribar



Me’n vaig a dormir cap a dos quarts d’onze. Tot està en calma, no penso en tu. Mig minut més tard ja estic dormint.
 Un malson sobre vampirs em  retorna a la meva habitació.
 No sabia com fugir de la mossegada d’una vella que em perseguia amunt i avall de les  escales d´un edifici vell, fred i brut. Quan ja em tenia i notava la seva fetor a mort, suor i draps vells; i els seus ullals començaven a penetrar el meu coll a la recerca de la desitjada sang, l’estat d’ansietat i l’ensurt em van ajudar a desaparèixer.
Quin estat de felicitat provoca saber que tot havia estat un somni, oi?
El color vermell de la sang que em volien succionar a l’altra banda de la consciència encara perdura en el meu pensament. El rellotge digital de la tauleta marca les dues i deu i jo tinc els ulls com a plats.
Ara sí que ja estic  per  tu. Per obsessionar-me de nou amb tu. Noto la teva presència i el delit que em professes.  


Ara t’hi espero, com moltes de les nits d’aquest estiu llarg, suat i  xardorós; amb les mans obertes, per poder-te esclafar maleït mosquit del meu món real.