dissabte, 12 de setembre de 2015

UN PÈL DE CONILL


 La setmana passada va haver un problema dels GROSSOS a l’institut. Sort que a hores d’ara tot està en calma i ja us ho puc explicar sense aquest  Ai al cor que em corsecava.
 El Valentín, el meu alumne de tercer, sempre estava amb la cançoneta que
·         Profe, ja saps que sóc aprenent de mag, (el curs passat  ja m’havia fet alguns trucs amb cartes i una vermella bola d’esponja que feia desaparèixer entre els seus dits i els meus ulls ) quan em deixaràs que faci un espectacle de màgia a classe?
·         Valentín, el dia següent a que aprovis tot, la classe serà teva.
·         M’ho jures?
·         T’ho juro i t’ho prometo.
MMMMM! Un moment, m’ho rumio, acabo de comprometre’m i necessito seguretats.
·         A banda dels truquets que em fas de tant en tant, saps fer màgia?
·         Sí, sí. M’agrada molt. Estic aprenent. Un amic m’ensenya, veig vídeos i llegeixo llibres. Tranqui, profe. El més difícil serà que ho aprovi tot. Ets una mica exigent. I si tan sols em queda una?
·         ENA O
I va arribar el dia que en Valentín em va posar el butlletí de notes sobre la taula.
·         Nois i noies. Demà, dimarts a la tarda no farem classe. El vostre company Valentín ens farà un espectacle de màgia.
·         OÉ,OE,OE,OE,OE,OE
I així va ser i així va anar:
Després de sorprenents jocs de cartes i monedes, que apareixien i desapareixien, je, je, per art de màgia,  de la bossa d’esports que duia va treure el clàssic barret de copa. Tothom estava expectant. Va dir unes  paraules inintel·ligibles , màgiques, imagino;  mentre amb la vareta anava donant copets estratègics a l’aire.
I alehop!
Van aparèixer  les orelles i els bigotis d’un espantat i simpàtic conill blanc. Es va produir una gran excitació. Tothom volia tocar l’animalet, s’acostaven a la taula mentre corejaven el nom del Valentín
·                    ESE VALEN, ESE VALEN, TIN, TIN. ESE VALEN, ESE VALEN, TIN, TIN.
I va passar que mentre es passaven i acaronàvem el conillet, del barret que havia quedat abandonat sobre una cadira, vam veure sortir un altre conill, i després un altre i un altre i un altre. Tot era xerinola, riures i crits d’entusiasme fins el cinquè. La cara d’estupefacció de l’aprenent de mag em va fer sospitar que la cosa no estava controlada. Els conills ja corrien per la classe i del barret de copa no paraven d’aparèixer bigotis i més orelles. Corredisses amunt i avall, persecucions i carícies a parts iguals. Tothom estava molt engrescat i feliç. Tots menys el Valen i jo.
Amb la cridòria no havíem sentit ni el timbre de les cinc. A i 10 la senyora de la neteja va obrir l’aula i ja teníem rondant per ella 15 conills de tots colors i formes.
·                    Què feu encara aquí? Ja fa estona que ha tocat el timbre. Tothom a casa. Això són conills? Què hi fan aquestes bèsties corrent pel terra. Com es caguin...
I així va ser, tothom va marxar i allà ens vam quedar tots tres amb aquells animals i el barret que no deixava de parir. Vaig fer sortir  la Trina i li vaig dir que tanqués la porta.
·                    Valentín?
·                    No sé, profe. Demà ho soluciono.
·                    Demà? I què fem amb aquestes bèsties?

I em va explicar que a vegades les coses no surten com vols i que segur que jo algun dia no m’havia  explicat bé i que havia  confós dates i accents. Jo treia foc pels queixals mentre els veia córrer  amunt i avall; i un d’ells em llepava la sabata.  Estava molt angoixat i necessitava urgentment una resposta. Ell no mostrava un especial nerviosisme. Em va demanar de fer una trucada. Va parlar amb no sé qui i en acabar em va dir que demà ho solucionaria.
·                    Demà?
·                    Sí, profe. Demà ho soluciono.
·                    Com? Sí és un continu. Cada cop surten més. Ja deuen haver 30 o 40
·                    Profe, ets una mica exagerat. –em diu amb tota la calma- Bé, el cas és que demà portaré un llibre i faré un anticonjur.
·                    Com?
·                    El meu col·lega m’ha dit que em deixarà el Desfacer entuertos. Es tracta d’un llibre que conté tot de paraules màgiques per solucionar coses com aquesta.
·                    Però això passa sovint?
·                    No creguis. Algunes vegades. Segur que l’he cagada en el conjur. Sí, segur que he dit una fórmula multiplicativa.
·                    Clar, segur que és això-vaig apuntar irònicament- I el teu col.lega no podria venir i donar-te el llibre i solucionar-ho tot ara mateix.
·                    Que va profe. Tinc bàsquet i ja faig tard. Si no entreno, el míster no em posa en els partits.
SILENCI A QUADRES. Maledicció per dins i la concebuda dita picotejant el meu cervell Si no vols pols no vagis a l’era, si no vols pols no vagis a l’era. A qui se li ocórrer deixar fer màgia a aquest tal·lós. M’he deixat ben enredar. Grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!
·                    Farem una cosa. Tancarem la porta, te’n vas a entrenar, però el barret te’l fiques a la bossa i no m’expliquis més collonades.
·                    És que...
·                    A tres quarts de vuit et vull veure aquí amb el llibre i la solució. Tres quarts de vuit. Això ha d’estar arreglat abans que vinguin els teus companys.

Li vaig dir a la Trina que no netegés la classe i que no obrís la porta. Em va dir,  Ai! Pobres animals, tota la nit per aquí solts i sense una trista pastanaga.
  • Qui els ha portat? D’on han sortit?
  • Ara no puc. Demà t’ho explico tot. Tranquil.la que ja me n’ocupo. La classe la netejarem aquest alumne i jo.
  • Aquest és una mica trapella, oi?
  • Sí, sí. Adéu.

Després d’una nit que necessitava urgent, ens vam trobar a la porta i vam entrar de seguida que la conserge va treure l’alarma del  centre. Vam arribar a la classe, vam obrir el llum i vam veure en una de les cantonades de l’aula una muntanya de conills dormilegues. La veritat és que el meu problema era molt tendra i pelut.
  • Valentín. DALE!

El noi va treure de la motxilla el Desfacer entuertos  i em va dir, profe, tranqui; funciona. Ahir, mentre anava a bàsquet, em van sortir tres més dins la bossa. Vaig trucar al meu entrenador que arribaria tard i vaig anar corrents a casa del meu col.lega. Un cop allà, ell ja em tenia preparada la  pàgina  “Problemes amb repeticions;  secció barrets de copa, conills i coloms”. En un moment vam retornar dos conills cap a dins. El tercer li va fer gràcia i se’l va quedar. Era especial, tenia una orella blanca i l’altra negra.
  • Valentín, DALE!

I sort que va ser cert. Va dir l’anticonjur. Vam agafar les bestioles mig adormides i, una a una, les va encabir dins el barret i les va fer desaparèixer mentre feia (jo crec que fantasmades) moviments estranys amb la vareta. Res, després un cop d’escombra i aquí no ha passat res. Es veu que els conills que apareixen són com de mentida ja que a la classe no hi havia cap resta orgànica,  ni  pipi ni  caca. Això ens va ajudar a tenir-ho tot enllestit quan van començar a entrar els meus adormits alumnes.
Encara ara vaig trobant pèls de conills en algun que altre malson.

MAI MÉS!