divendres, 20 de novembre de 2015

SEQÜELA

El professor havia tornat. Després de tres mesos de baixa, s’havia incorporat a les classes.
Ja en teníem ganes. Havíem tingut una substituta que tenia la dèria de l’ortografia i sempre ens restaven molts punts per faltes; i així ens treia totes les ganes d’estudiar.
Quatre accents, dos imperfets amb b alta i una majúscula no posada fan un total de menys un punt”
En Manel no era tan primmirat. Havies de fer una autèntica destrossa de la llengua per a restar-te un punt.
·         Manel, com és que has estat tant de temps fora?- li va demanar el Miquel, el delegat de classe
·         No us ho han dit? Em van operar.
·         De què? – van coincidir la Mariona i l’Octavi.
·         Del cap
·         Del cap?- va fer la majoria de la classe.

 El Manel tenia moltes migranyes. Sempre se’l veia amb el gest adolorit per mal de cap, i ens deia, calleu o m’explota el cervell. Ens va fer saber que després de moltes exploracions li havien trobat un tumor benigne. Una bossa d’aigua era la causant dels diaris mal de caps. I van decidir operar.
·         Sí, del cap- Va fer davant la nostra cara de por.
·         Te’l van obrir com a la peli d’Hannibal Lècter?- va saltar el pesadet del Cristian.
·         No. Em van fer un forat amb una broca i un trepant, gairebé com els que feu servir a tecno. Bé, una mica més polit tot plegat.
·         Com?- va voler saber de seguida un inquiet Miquel.
·         Doncs així- i va posar l’índex sobre la templa i l’anular cap amunt, com si simulés una pistola, i tot seguit va fer un esgarrifós so de màquina de foradar davant la cara de fàstic de moltes ties.
FFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRRUUUUUUUUUUUUUUUU

Després tots ens vam posar a riure ja que el to humorístic de l’explicació del profe ens convidava a fer-ho.
·         I ja estàs bé del tot? – li va xiuxiuejar la tímida Mariona
·         Sí, gràcies. Ara puc afirmar que ja no em fa mal el cap. Ara tan sols tinc maldecaps per posar-me al dia el més aviat possible.
·         A mi el meu pare sempre m’ha dit que les operacions del cervell són molt complicades i que sovint deixen seqüeles- va dir el Gerard des de la darrera fila.
·         Se què? – va fer el Cristian
·         I tant! Sí que ho són. Em va fer molta por decidir-me a ser intervingut.- va dir el profe fent cara de terror
·         I doncs, t’ha quedat alguna seqüela?- va insistir en Gerard, que s’havia adonat que no li havien  respost
·         Se què?- va atacar de nou en Cristian.
·         Seqüela, Cristian. Alguna cosa que no acabi de rutllar com a conseqüència de l’operació. Vols dir això, no és així, Gerard?
·         Sí, sí, això mateix- va respondre somrient.
·         Doncs, sí. Me n’ha quedat una. – va dir en Manel davant la nostra excitada curiositat.
·         Quina? Quina? – van demanar 15 o 20 dels 25 que érem.
·         No puc pronunciar una consonant.
·         Què?
·         Quina?
·         Quina?
·         La hac- va dir somrient.
·         La hac és muda. És mentida- va saltar el Gerard.
·         No. Ara de veritat. Estic tan content de la meva nova salut que he perdut les ganes i capacitat d’enfadar-me. Així que aneu amb compte. No em feu enfadar que no puc fer-ho. D’acord?
·         Tots ens vam posar a riure,


i juro que ho vam intentar.