cosesquenoespodentocar

 Ha estat en el ziga-zaga de les tanques de la vacuna, a la Fira; pavelló 4.Ens haurem creuat les mirades unes 5 vegades. A la 3a li he mirat el culet. Un 8, 5. Somréiem, a cada volta una mica més. Anava davant meu i ens separaven uns vint-i-cinc prevacunats com nosaltres. La majoria dels quals, capcots, miraven el mòbil. Nosaltres, no. A cada volta una ponderació, un jugar a endevinar el seu món. És professora de francès; no, de visual, enginyera, té una botiga de roba, treballa en un coworking en alguna cosa de mediambient. M'hi he fixat, ha entrat en el box 5. Ha arribat el meu torn i m'he vacunat. Quan m'han demanat si tenia alguna al.lèrgia,  m'han vingut ganes de dir, al.lèrgia, no, però estic una mica enyorat.  -Ja està, vés una estona a la zona de descans.  A la cadira hi he deixat tota la roba i me l'he anat posant per capes. Estic de sort. Això no ha acabat. Malgrat ser un espai grandiós, està aquí,  davant meu. Li noto, somriu. Sap que estic darrere. ...