cosesquenoespodentocar

 S'està preparant una gran estafa que t'afecta.   Te l'explico. Saps que hi estem pendents del teu dia a dia, del resum setmanal i et felicitem tots els mesaris; es pot dir que et fem tan bon seguiment com ho fan els aficionats d'un club o els periodistes especialitzats en el devenir de la monarquia anglesa, per posar dos exemples.  I que està a punt de succeir? Doncs que aquest mes té 28 dies i tu vas néixer el 30. No ens hem saltat cap i ara, avui, estem just a la vora d'un enorme penya-segat que ens aboca a un mes de març, amb urgències per fer-se present que no dona marge a afegir un 29, 30 encara que sigui en un racó del calendari i amb els números ben petits.   Què ens queda? Fer una trampa mental i desitjar-te feliç mes el diumenge, 2. Crec que tu i totes les que estan en la mateixa situació hauríeu de rebre una compensació al llarg de la vostra vida. Dono algunes idees  - rebaixa d' un punt a l'IRPF o perllongar el carnet jove cinc anys per p...

  Creia que havia lligat quan la noia, que feia estona que em mirava, des de la tovallola on pr enia el sol, va decidir parlar-me. Jo, assegut sobre la meva, vaig deixar de mirar la mar (per cert,  força transparent malgrat la munió de gent que havia decidit anar aquell dissabte a la platja) i vaig girar el cap cap a ella. - Està maca, oi? - Com? - Que l'aigua està perfecta, neta, amb bona temperatura i calmada. - Ah! Doncs, sí. Tens raó. ( Li vaig dir encara que per les constants llambregades que m'havia dirigit, sabia que allò que em deia era una fórmula per entrar-m'hi) - T'has banyat? - ( No intentis dissimular. Ho saps. Diríem que no em molesta agradar; si era el cas que m'ocupava,  però per altra banda sento aversió cap a la gent " estupenda de la primavera que esclata a cada pas" ) Sí, està molt bona. - Jo vinc sovint aquí, malgrat ser una platja urbana són moltes les vegades que està neta i l'ambient també està bé, és familiar. ( Sens dubte, e...

ESCENES QUOTIDIANES Ella va obrir els braços i m’hi vaig encaixar. Feia fred i la calidesa del seu jersei verd d’angorina i l’escalfor dels seus llavis, que començaven a lliscar per lòbul dret de la meva orella, em feien sentir a gust. Em vaig fer bola i, fins i tot, em podria haver adormit. El ritme acompassat del seu cor em recordava que la vida estava en funcionament i no podia desaparèixer, malgrat que els meus ulls ja es posicionaven en sentit contrari.   Va voler remoure’m per tal de cercar una relació oral però el meu estat de satisfacció s’hi resistia al canvi. Com més em sacsejava, més m’encaixava, com si volgués formar part de la seva biologia, del seu ecosistema.   Després d’una bona estona arrapat, em va regatejar i de cop i volta estava a l’exterior, sense cap mena de protecció. Sol, fred, apartat del seu escalf i del meu peluix.  Llavors em va dir Escolta, no et facis el ronso. Hem quedat per a parlar sobre les obres. Vinga, va, sempre fas el matei...

 Et lleves d’hora, et dutxes, t’afaites, et poses desordorant i  tres xip-xip de colònia; et mires, t’agrada el que hi veus i tanques el llum. Vas a la nevera i agafes el tupper amb trossos de variades i fresques fruites que l’Alba, amb amor i vacances, et va preparar ahir. Et sents fresc i despert malgrat que són les 5h. de la matinada i cal anar a treballar. No et fa mal el costat; feia dies que no et trobaves tan bé.   Entres a les 6h. però t’agrada arribar d’hora per a canviar-te, saludar tothom i “platicar” una mica abans de començar la jornada laboral. Els carrers són encara foscos i els llums dels fanals mostren la teva ombra allargada camí del metro. La hi vas resseguint i veus com s’arronsa i s’allarga depenent del feix de llum.  En aquest joc de mirades descobreixes al terra, al costat d’un banc de l’avinguda Mistral, un bitllet de 100€. No t’ho acabes de creure però t’ajups, l’agafes i urgentment te’l fiques a la butxaca. Et poses una mica nerviós i n...

 Avui, 15 de juliol m'he despertat ben d'hora i m'he dit que volia notar que estava de vacances, així que no ho he fet esperar i m'he rentat, m'he vestit i cap al carrer que hi falta gent. Només sortir fora,  badar en tancar la porta de l'escala i no enfilar de pressa el camí del metro ja m'ha proporcionat una sensació de llibertat que enyorava. Ara tan sols em faltava decidir si anava cap a la dreta, al bar de la Montse, o a l'esquerra, al del Papitu. M'he deixat anar i m'he trobat davant la llarga barra de tapes que regenta en Pep Romàs, en "Papitu" per a tothom.   Dret i estirant el coll he fet un bon repàs i m'he enamorat d'una truita de xampinyons molsuda, brillant i sucosa.   Surto fora, una cervesa, unes llesques de pa amb tomàquet i un tros d'aquesta truita. Fas molt bé, acabada de fer, ben calenteta està.  He mirat el mòbil i quan m'han servit, ep!, amb forquilla i ganivet, m'he concentrat i m'he alliçon...

 COM M'HO FAIG? El curs passat ja va ser tota una prova de foc i aquest el vam iniciar amb les  mateixes pors, dubtes i tots els inconvenients que mai hauríem arribat a imaginar. A més a més, em tocava ser la directora del centre. Estupend! Què voleu dir? Em toca? De veritat? Com ha passat això? Ho heu decidit quan jo no hi era? Què m'he perdut? Puc delegar? Negar- m'hi? No?  Ho havia de provar, què hi farem! En definitiva, amb una interior sensació d'estafa prenia els segells del centre, els interruptors, la clau de l'alarma i l'agenda amb els noms i números importants. Tot un repte que ara mateix em suposava fer el K2 hivernal. Què volia dir? Ja ningú prenia les decisions per mi, ja no delegava en cap companya, ja no preguntava; jo donava les respostes.  Passava a ser la persona a qui tothom miraria, consultaria, demanaria i per què no, criticaria  en darrera instància. Interessant, oi?  Benvinguda nova vida en tots els sentits. Sense encara tenir temps d...

No era una tasca fàcil però ella estava convençuda i amb poca discreció ho anava anunciant, això sí, entre la gent més propera.   Ja la va veure venir i volia entre fondre’s i passar desaparcebuda. Que no em vegi (xiulet intern amb el codi internacional de dissimulació) que no em vegi. Ja m’ha vist.   - Escolta, tens una carta i em sembla que és una citació per a ....  -Em pots fer un favor?  -Sí, és clar.  -No m’has vist.  -No t’he vist. Cap problema. Jo esperava una carta de tràfic, però no. Em va venir la cartera i de seguida ja ho sabia perquè portava dies pensant que em tocaria. Aquell sobre oficial era la notificació. Li vaig dir si podria fer veure que no m’havia trobat. I vaig tenir sort. No hi vull anar. És que ho tinc claríssim. Jo no hi vaig. Si cal posar-me malalta, m’hi poso. De fet, porto tot aquest mes que no acabo de rodar fi. No és broma. Aniré al metge i li diré que em fan mal els ossos, la musculatura i, fins i tot, l’ànima. El ...

Un altre cop els sento xiuxiuejar a la cuina.  Ha arribat a ser una pràctica diària. Des que ha vingut a viure el seu pare amb nosaltres sempre trobo com si estiguessin conspirant. En una pel.lícula americana ell seria un dels caps de l’agència de Langley, Virgínia i ella un dels seus agents adormits en el vell continent. Quantes sorpreses d’aquesta mena hem pogut veure en el cinema com per exemple   Sr i Sra Smith on trobàvem l’Angelina Jolie i el seu ex Brad Pitt, una parella exemplar que en un tres i no res s’estan perseguint per casa amb pistoles, ganivets i trompades. Un altre,  és  la Geena Davis a Memòria letal, on interpreta a una professora que després d’un accident amb un cèrvol es desperta d’una amnèsia i hauríeu de recordar com talla la pastanaga a la cuina. Tota una experta en armes blanques. Ella mateixa se’n fa creus de les seves habilitats que acaba de descobrir després del nyanyo aclaridor. I per acabar, vull esmentar Memòries arriscades  ...

Les cendres de Filibert Trencaoli voleiaven com a coloms en forma de núvols. Teresa Aiguadolç, instants abans, havia pretés alliberar-les damunt el jardí de margarides encantades de sol. En Maties Lupul, el gracienc jardiner, que en aquella hora resumia les branques d'un vell xiprer, va rebre l'impacte del consistent fum gris. Mentre es refregava els ulls niava en ell un pensament. El senyoret Marcel Jupió estudiava història, la mademoiselle Francina Piu jugava amb les nines desballestades.   En Maties, absent d'ell i posseït pel Filibert en pols, va tenir un pensament aliè i d'esma va dir: -Mai vaig ser teu, Teresa. M'ennuegava veure't. I en dir aquestes paraules, en Maties va tossir i empassar saliva intentant neutralitzar una carraspera que tot just acabava de notar.

El secret confinat Avui tot s’ha descobert. Com cada matí tenim el costum de dir-nos bon dia i mostrar la cara que fem. Aquest matí he decidit provar una foto en  picat amb el braç estirat, us l’he enviat i tu t’has adonat. No havia d’haver passar. M’he confiat.  Sí, tinc el braç més llarg. Actualment uns 60 centímetres. Però tranquils que la cosa està millorant.   A mida que avançava el confinament m’adonava que un braç el tenia una mica més llarg que l’altre. Amb la mama vam decidir fer marques a la paret com quan vosaltres creixíeu. Per això tinc clar que vaig pels 60, però havia arribat a més, no vull dir fins a quant, no val la pena; tu mateixa pots fer els càlculs encara que no té sentit. Vam mirar que per cada dia suposava un centímetre, però des que van aplicar la fase 0 he notat que començava a minvar. Sí, també ho hem mesurat, 30 mil.límetres per dia. Per això ja no hem dit res, no us volíem preocupar, la cosa va de baixa i ja estem esperant l...