cosesquenoespodentocar

 PROCRASTINADOR Va veure el full en blanc (Uyuni-Bolívia) després d’haver escrit per l’altra cara tota mena de propòsits i projectes de millora. Havia buidat el pap i ara no hi havia més que el no-res sense horitzó fins al penya-segat (Dover-Regne Unit) del límit del full. Aquesta altra banda desèrtica se suposava que estava destinada a anotar les accions realitzades per tal de posar en pràctica totes les idees que havia escrit a la cara oposada. ________ PESAT Va tocar el dos però molt poc a poc, d’un en un i semblava que no acabava de marxar. ________ IMPOTÈNCIA No acabava de sortir-se’n i és que per posar un exemple clarificador, en ple estiu havia posat el ventilador en mode hivern i per molt que giressin les pales de fusta, l’aire en moviment no li arribava.  ________ RECORDS Ella, amb il.lusions renovades, va treure els llençols que cobrien els mobles per evitar-los la pols i es va confondre; creia que també els protegia del pas del temps.  ________ PÈRDUA Va somi...

A la proa em parlaves de dofins juganers (que llestos i simpàtics que són!)  (talment com tu) i de diferents tipus de balenes;  la nit i la seva explosió d’estels al mar;  ones i calma i més ones i el vaixell amunt i avall;  em deies que ocells aventurers, gorrions, esmerles, estornells, gavines i pit-rojos, al mig de l’oceà, aterraven sobre la teva espatlla  sense cap mena de por i jo,  et resseguia amb calma totes les formes del teu cos, la mirada, el nas, la barba, els llavis, les dents i la camisa blanca de grumet i, tota la pell; cara, coll, braços, i sabia, mentre  la teva veu se’m feia necessària, que la mar començava a tenir el color dels teus ulls.    Em vaig girar per instint i allà estaves, a l’amura de babord. Et vaig dir adéu des de terra, i tu, em vas retornar la salutació amb la mà.  (Agafo  aire i respiro. Torno als disset).  Ostres! Tot el meu jo es balancejà i un lleuger mareig s’apoderà de mi.   Tot...

Avui he tingut una reflexió sobre la vida i la mort. Tot ha vingut a partir de l’observació d’un lliri d’una ampolla amb aigua. L’Aurora va anar a la floristeria i va comprar una tija amb quatre capolls tancats. La va col.locar dins una ampolla llarga i gran, que en una altra vida va ser un màgnum de vi. Això va ser dissabte passat i, avui me’ls he mirat i estan espectaculars. Tots oberts mostrant sense cap mena d’impudícia (ara ho miro a la wiquipèdia) els pistils, l’anterior, l’estigma, els pètals i els estams. Quin espectacle de vida. Potser no saben que fa ja més d’una setmana que els van tallar de la planta i duen la mort a l’altra extrem de la flor que ara estic lloant? 

Avui , el Sr. Manel que al juny va fer els 90, ha volgut felicitar el Nadal a familiars i amistats. Ha agafat el telèfon i, amb l’ajuda de la seva filla, han anat marcant els diferents dígits que de forma ordenada alfabèticament apareixen  en un llibre que les seves  netes li van regalar. Tant els números com els noms estan impresos en una exagerada mida i amb negreta, per ajudar-lo a veure’ls millor.   Amb algunes persones ha pogut parlar, fer uns riures i rememorar moments importants però d’altres no han respost. Ara acaba de penjar del darrer de la llista, en Zambrano. S’ha quedat moix, mirant el terra i a punt de posar-se a plorar.       -Papa, que t’ha dit? Què tens?  M’ha fet pena. Ja sabia que estava en una residència. No m’ha reconegut i, cridant, m’ha demanat  que li fes el gran favor de treure’l  de la presó africana on l’havien tancat. No he sabut què respondre i davant de la seva insistència l’he calmat dient-li que ara...

  Es diu aviat. 2 mil milions de vacunes a les escombraries. 2000000000. Em faig creus i ratlles! Sembla mentida! Tota la població estava emocionada i ho expressava feliç en diferents canals televisius i de ràdio. Tothom coincidia en celebrar la victòria. La borsa i l’ibex 35 a l’alça perquè finalment havia arribat  l’hora. Ja la teníem aquí. La humanitat ja  posseïa una bona arma defensiva contra la pandèmia del coronavirus.   Milions de persones de tot el món hem quedat ben decebuts i no acabem d’entendre com és possible que existint tanta tecnologia, estudis i controls de qualitat de tota mena,  hagin estat capaços de cometre una errada tan flagrant.   I ara? A recomençar de nou, tot el joc de cartes per terra. Sort que la fórmula està escrita i la fabricació garantida ja que faran mans i mànigues per recomençar de nou.  No em sé avenir, quina pèrdua de temps, de confiança i de credibilitat. Si els laboratoris farmacèutics haguessin  ...

 La prèvia del Barça havia passat de ser d’una hora abans del partit a la setmana anterior del matx . L’interès era el màxim i per aquesta raó tan sols acabava el postpartit començava el prepartit. Els grans fans estaven molt satisfets però per a molts dels periodistes que formaven part d’aquest programa, que deien esportiu, se’ls havia girat una gran feinada. Una anàlisi tècnica no donava per a tantes hores així que havia calgut obrir noves portes informatives. D’aquesta forma vam saber a quin odontòleg portaven els fills de Piqué, com feia el llobarro al forn la portera de l’escala de Jordi Alba, la salsa dels musclos que més li agradava a la dona de Sergio Busquets o la marca de dentrífic que usava Pedri.   

L’Alba ha tingut la criatura. Quanta felicitat! És negret com el cafè. Lògic, l’Amine, el pare, és del Congo.   Gaudim del seu creixement, m’encanta fer-li “estrujes” en el seu cap de cabells rinxolats.  Avui ja fa un any. El iaio és a casa.  En Yoyo ha après a dir iaio. El iaio encara no ha après a dir Yoyo i torna a dir-li Yo-yó. Jo li dic, iaio es diu Yoyo i no Yo-yó.    L’Alba li diu al seu fill:   -Yoyo, el teu iaio és el meu pare. El meu iaio és el reiaio, però en Yoyo és molt petit i no en sap de parenteles. Quan sigui més gran al seu iaio li dirà avi i a aquell que ara li diu iaio, més tard s’inventarà dir-li Yuyu.   En Yoyo bufa la primera espelma de la seva vida. Un 1 damunt un bonic pastís de xocolata. Tothom aplaudeix i canta per molts anys. Quan el fum de l’espelma es perd direcció al sostre, el iaio crida,    Felicitats, Yo-yó.

Tanco els ulls i amb els fils i taques negres que viatgen pel lacrimal començo a construir una casa de dues, no, tres habitacions amb terrassa. Com la cosa es pot complicar hi barrejo una generosa dosi d’imaginació, i així, la decoro; hi col.loco mobles, finestres, cortines, i hi poso alguns electrodomèstics a la cuina. Ja que hi som, tot de disseny, MOLT CAR. Passadís a passadís la recorro i veig que ha quedat força habitable. Retorno del viatge arquitectònic, obro la porta de sortida i amb un ull veig un tant per cent de realitat. Ha començat a ennuvolar-se i ja podem afirmar que no és un dia de platja. L’absència de sol em recorda que avui és el darrer dia de vacances. Tanco el mig ull poruc i, encara amb el pany a la mà, torno a entrar a la casa. Venen els paletes i, de seguida, construeixen dues plantes més. Demano d’allargar els passadissos i afegir, si no és molèstia, un gran jardí. M’hi engresco i hi posem un camp de conreu que va a petar a una carretera que porta a una...

Divendres, dos quarts de nou i enfilo el maleït passadís del metro passeig de Gràcia. Vaig cap a la groga i davant meu es veu una munió de gent que criden i toquen les palmes. Alenteixo les passes i espero que, ells, joves, portin una marxa més que la meva i aconsegueixin allunyar-se de mi. Oh! No. Van cap a La Pau. Jo baixo a Poblenou. Compartirem metro. Es queden al principi i, quan jo passo davant d'ells, porten una felicitat pròpia de festa final de curs. Uns criden i d'altres piquen les palmes d'unes nadales gitanes. Sento com destrossen "pero mira como beben los peces en el rio". Me'ls miro amb urgència de pas i penso, si us plau que no hi estigui la meva Natàlia. Uf! No hi és. Marxo a l'altra punta de l'andana.

En un redactat de màxim 50 paraules n'he corregit 20 faltes. Increïble el nivell d'alguna gent. La nota deia que agraïa les facilitats que havíem donat per trobar, sense gaire feina, els diners i les joies que teníem a casa. Es veu que mai havia trobat tan bona predisposició per part dels inquilins. Deia, amb faltes de tota mena, que pel cap baix trigava entre 4 o 5 hores regirar-ho tot, i que en el nostre pis, tot ho havia enllestit en 25 minuts. Estava entre sorprès i avorrit i d'aquí que ens deixés una nota d'agraïment. Jo quan l'he vist, de seguida he anat a buscar el boli vermell perquè hi havia una bona quantitat d'errors ortogràfics.

Aquest matí hem arribat a l'illa amb Baleària. Hem baixat el cotxe del vaixell i com era molt d'hora hem dit d'anar a esmorzar uns entrepans preparats a casa, mirant la mar. La carretera ens ha dut des del port de Ciutadella fins al far d'Andrutx. Hem aparcat, hem agafat la bossa del menjar i hem enfilat cap al penya-segat. Ep! Ens hem quedat encuriosits, perquè un home estava pujat en una escala recolzada a la rodona paret del far. Ell també ens ha vist i ens ha cridat. - Bona gent, em podríeu ajudar? - I tant, què cal fer? Hem dit sense rumiar ( som així, esplèndids) - Em podríeu passar la banda blava que m'ha caigut? - Ah! D'acord. Què està fent si es pot saber? - Decorant el far, com cada matí. - Jo creia que el blau dels fars era pintat. - I moltes persones també ho pensen, però no. Una de les coses que hem de fer els faroners és de bon matí encintar el far. Això ningú no ho sap pas perquè la gent no acostuma a venir tant d'hora. Es pot dir que m...

És la tercera vegada que el iaio ens truca, això diu ell, quan la seva filla agafa el telèfon. - Papa, ja t'he dit que arribàvem a la nit. Estem al cotxe i no hi ha prou cobertura. No et preocupis més, quan arribem ja et trucaré. No, a qualsevol hora no. Ara hi ha molta retenció i potser arribem massa tard. Mira, fem una cosa. Si arribem a una hora prudent, et truco. Si ens trobem caravana et trucaré en passar la frontera. D'acord? No, no em truquis més. Doncs no pateixis. Vinga, un petó, adéu. - Mira que li he dit que no patís, que arribaríem tard. - Potser li havíem d'haver dit que arribàvem demà. - Per què? - Doncs per evitar-li el patiment. - Uf! Ja s'aturen de nou. -Encara no ha dit res l'Alba? Ostres des del matí. La primera vegada que fa barranquisme. Ja em té preocupada. Ja hauria d'haver dit alguna cosa. -Quan ha vist el mòbil per darrer cop? -No ho sé, s'ha tret la info. -Envia-li un missatge. Digues-li que ja som a Narbonne. A veure si respon. ...

Ara mateix acabo de descobrir que ma mare agafa pa dels restaurants. Això em fa pensar que se'l guarda per a rossegar-lo per la nit. Aquest pensament em genera un dubte. Passa gana? Esmorza, dina, berena i sopa bé. S'acaba els plats i, fins i tot, algun cop es deixa algun tros de lluç que ha trobat excessiu. I si no és el cas? Si no passa gana, llavors per què agafa bocins de pa? M'aventuro a explicar el motiu i, qui ho sap, potser ho endevino. És aquest, tot va començar agafant pa i desant-lo sota el coixí. Cada nit abans d'anar a dormir no es descuidava de fer-ho. I per què seguia aquest ritual? Més d'un cop ha tingut somnis que l'han desplaçat a un passat de postguerra i li ha sabut greu arribar-hi amb les mans buides. Per això ha decidit no entrar al llit sense dur alguna menja per a poder oferir a qui troba més afamat. I amb el temps, el que va començar com un petit acte de solidaritat, va passar a ser una campanya social amb una estructura de ca...

Vaig decidir aprendre anglès perquè sempre que feia un forat a la sorra per clavar ben fort el para-sol, arribava a les antípodes, a Austràlia. A l'altra banda, més d'hora que tard, apareixia algú que em deia: Where are you from?, i després afegien Nice to meet you! I jo tan sols podia dir, ye, ye. Ara, després de les classes, ja m'hi estic més d'un quart d'hora parlant de les nostres coses i em fa gràcia anar a la platja i comunicar-me.

Mentre estenia la rentadora de roba blanca, que havia fet aquest matí, ha caigut el fulard de tons vermells de la meva veïna del cinquè. Sí, la noia francesa que va arribar a la finca l'any passat. Quina sort, ha acabat el seu vol sobre les cordes i l'he pogut salvar. L'he estès amb dues agulles entre llençols i fundes de coixí. He seguit estenent i el vermell, que destacava molt entre els blancs m'ha fet pensar en els seus llavis quan es pinta. Sap que és el primer que miro d'ella. Ho faig amb delit, no puc dissimular-ho i m'ho nota. Ho sé perquè els seus ulls em dibuixen un somriure de satisfacció. A qui no li agrada agradar? Ha caigut del fort vent. El mateix que ara fa jugar amunt i avall la roba blanca i el seu clavell. Encetem una conversa que acaba en bes. Pensava pujar-l'hi ara, però ja ho faré.

Vaig aprendre anglès Fart de no tenir clar el listening ni el speaking vaig decidir entrar a un grup de conversa que em va recomanar una excompanya de classe. Aquest es realitzava en un ambient molt britànic, ja que tots ens trobàvem en un dels pubs del carrer Ferran. Allà, entre pinta i pinta, vaig aprendre un anglès que estirava llargament les vocals, variava la disposició de les síl.labes i jugava amb la disposició de les paraules dins la frase.   Semblàvem uns veritables poetes.   Costava entendre’ns en el nostre afany de fer uns magnífics hipèrbatons que ens proporcionaven encant i profunda reflexió entre sentència i sentència.  Ara, cada vegada que em trobo en situació de parlar en anglès, entro en un estat boirós, em recolzo en la primera taula o paret que trobo i amb les galtes enceses i la llengua autònoma, començo a garlar amb un excel.lent accent banyat en pinta. Enveja L’home que seia darrere nostre a l’avió que ens portava fins ...

El responsable de l’apartament no ens volia retornar la fiança que hi vam deixar quan vam contractar l’apartament. A l’altra banda del mostrador s’entossudia a dir-me que tant la meva dona com jo ens havíem endut les vistes. Era de difícil solució ja que he de dir que aquella persona tenia tota la raó i més. Les vistes eren precioses sobre la badia. Sortíem al balcó i la mar, els velers, els pins; fins i tot la gent que hi passejava, feliç de les seves merescudes vacances, formaven part d’un paisatge inoblidable. Les nits amb la lluna dins les nostres copes de vi, l’olor de mar en calma, la posta de sol, abraçats, asseguts als coixins que trèiem del sofà, i disposàvem estratègicament esperant contemplar totes les tonalitats dels colors en el cel. Mentre m’insistia en retornar el que havíem pres, si volíem que ens fos retornat el dipòsit, jo, tranquil, diluint la seva veu, tancava els ulls i podia veure clarament l’escuma de les ones contra les roques, sentir el crit de les ...

El dia 25 de gener va ser un dia de fort vent. Les bosses voleiaven pel cel, la roba estesa es recargolava entre els fils dels estenedors. Mànigues de camisa i camals de texans s’entortolligaven, mentre sostenidors, calces i calçotets perdien les formes i esdevenien manyocs de roba amunt i avall. Sobre els camps de blat semblava que aterressin helicòpters, els arbres fruiters vinclaven les branques i milers de fulles seques intentaven baixar a terra i no podien, atrapades en bufaruts grisos i embogits. La meva amiga Mireia, que és de l’Alt Empordà estava molt enutjada ja que de res havia servit anar a la perruqueria. Maleïa els 30€ llençats a les escombraries. Em deia que no recordava una ventada tan forta. I m’ho deia mig espantada i això que està avesada a la tramuntana.  Estava clar, que avui era l’aniversari de moltíssima gent i en milers de llars es bufaven milions de petites espelmes enceses sobre dolços pastissos. 

Me’n vaig a dormir cap a dos quarts d’onze. Tot està en calma, no penso en tu. Mig minut més tard ja estic dormint.  Un malson sobre vampirs em  retorna a la meva habitació.  No sabia com fugir de la mossegada d’una vella que em perseguia amunt i avall de les  escales d´un edifici vell, fred i brut. Quan ja em tenia i notava la seva fetor a mort, suor i draps vells; i els seus ullals començaven a penetrar el meu coll a la recerca de la desitjada sang, l’estat d’ansietat i l’ensurt em van ajudar a desaparèixer. Quin estat de felicitat provoca saber que tot havia estat un somni, oi? El color vermell de la sang que em volien succionar a l’altra banda de la consciència encara perdura en el meu pensament. El rellotge digital de la tauleta marca les dues i deu i jo tinc els ulls com a plats. Ara sí que ja estic  per  tu. Per obsessionar-me de nou amb tu. Noto la teva presència i el delit que em professes.   Ara t’hi espero, com moltes ...

Per fer una broma en el casament de la meva germana em vaig fer fer un smoking, tipus Fred Astaire i em vaig comprar un bastó, guants i un barret de copa en una prestigiosa botiga de Sarrià i me’ls vaig fer portar a casa. En marxar el noi dels encàrrecs, amb una considerable propina a la butxaca, vaig decidir treure la cinta blava i desfer el llaç que tancava, de forma elegant, la caixa rodona del meu barret. En obrir la tapa, la Núria, la meva dona, va caure a terra desmaiada. D’allà dins van sortir xisclant i esvalotats dos coloms blancs i un de carrer. Van començar a voleiar pel menjador i els passadissos mentre de la caixa sortien dues potetes blanques i peludes, un nas bellugadís i un parell d’orelles de conill que em van fer recular i caure a terra de l’espant. Ens va costar, però, un cop refets d’aquest incident tan inoportú vaig trucar a la botiga i els vaig comunicar que els denunciaria. El propietari es va disculpar de mil formes diferents i, davant de la seva sincera preocu...