cosesquenoespodentocar

Capítol I El de química Aquest paio està sonat.  Jo com a tutora he hagut de fer mans i mànigues per a contactar amb alumnes, despertar-los metafòricament i literal, espavilar les famílies i recordar-los que no són vacances. Ho he fet i m’he cagat en aquest confinament que m’ha transformat en una agent de l’stasi més que no pas en una profe. He aconseguit que ara, quan fem el meet setmanal de tutoria no em mostrin ni el rostre i tan sols deixen veure o la seva inicial o alguna icona d’un bonic gatet. M’ho faran pagar. Ho he fet perquè creia que ho havia de fer. He passat de tutora “enrotllada” a plasta en dos mesos. D’acord. Ja sabem com són ells i les famílies. Coses de l’ofici i la situació; ho accepto. Feina extra, ja sabem que el cos docent moltes vegades esdevé el cos del voluntariat, però res a dir. Ho fem perquè hi creiem. Ho fem per ells i elles, perquè ens preocupem i volem que se’n surtin. Compte! Ho seguiré fent tantes vegades com calgui i em refot el qu...