La petita princeseta Capítol 1 Tu vés filosofant que jo aniré follant Q uan el petit príncep va marxar del seu asteroide B-612, allà sol es va quedar un personatge que l’Antoine de Saint-Exupéry sempre ens va amagar, la princeseta, la dona d’en “prinsipito”. Aquest era un personatge imaginatiu, cordial, encantador, però era més manso que els cavallets del carrusel de la fira. La dona li va dir, au vés i coneix món i, sobretot, no te n’oblidis de dibuixar tot el que vegis i així després jo em faré millor a la idea de tot el que m’expliquis. La dona va restar regant la rosa, escombrant l’asteroide de les cendres del vulcanet que no parava de fumejar i, sobretot, descansada ja que encara que l’Antoine no ho digui el petit aristòcrata era molt dens, pesat i manso. Aquesta darrera característica va ser la que va engegar en ella una il.lusió brutal al saber del viatge del seu company. Caram, és que mai en tenia de ganes. Ella, vinga darrere...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.