cosesquenoespodentocar

 Li venia de gust menjar alguna cosa cruixent. Al davant tenia un forn de tota la vida i de seguida es va enamorar d'unes bosses de galetes cruixents de pa amb sèsam. Anava a pes. 3,5€ i, com que tenia un desig, només sortir va obrir la bossa i es va posar una a la boca.   No, merda!  Estava poc cruixent o millor dit un pèl rància. En un altre moment de la vida hauria seguit el seu camí i anotat la despesa al compte de pèrdues. Però ja no estava en aquest moment, ja havia superat aquest estat conformista del “què vols fer-hi?”; la seva edat li proporcionava el carnet de reclamació instantània i lluita contra la injustícia. Així que va retornar al forn que en aquell moment estava buit ( ara sabia el perquè) i li va dir a la dependenta que l'havia atès que aquell pa de sèsam estava passat. La dona davant de la reclamació va adoptar la posició de dubte que havia après del propietari del negoci i així li ho va comunicar.  - Vol dir? Pensi que les bosses les hem fet ...

  Mira, era un desig que tenia. Els havia vist a alguns turistes japonesos  passejant fent fotografies a la Sagrada Família, pel passeig de Gràcia o a la gatzoneta, molt atents,  captant la libació d’una abella dins d'un lliri al parc del Palau Robert.   Uns texans denim, amb costures gruixudes, un gramatge excepcional, atractius de textura aspre i el toc personal del patronatge destenyit. M'atreien molt, tant que molts dissabtes sortia de casa amb l'objectiu de seguir algun grup de japonesos si entre els quals hi havia algun que vestia uns d’aquests pantalons. Hi ha qui va al museu, seu davant d'un quadre i frueix davant del color, el traç o la disposició dels diferents elements que conformen la pintura. Podem imaginar que aquella persona és seguidora d'un període pictòric o d'un isme concret, doncs a mi em passa el mateix però amb els texans d'origen japonès. Ben curiós ja que Levi Strauss i Jacob Davis a qui se’ls atorga el genial invent l’havien ideat pe...

  Fa temps que la meva parella i jo no trobem el moment per parlar-nos. Sort que ens reservem temes per a l' hora de dinar i així ens actualitzem.   L'aplicació del gimnàs és la causant dels talls comunicatius que es van donant per casa. La raó és que cal estar a l'aguait per poder-se apuntar a aquagym, aquaextrem,  forma total, tot esquena  i també zumba. Per poder assistir a aquestes activitats dirigides cal ser molt ràpida ja que com tu hi ha una munió de senyores i algun senyor que juguen la mateixa lliga. Esperes que les busques assenyalin les 48 hores prèvies i tothom amb l'aplicació oberta es posen  a clicar. La competència és gran i severa i és per això que quan intento encetar una conversa, en els moments previs al tret de sortida em diu ,   - disculpa'm però ara mateix no puc. També passa que distreta  explica alguna cosa i de cop boom!, s'atura, mira el mòbil i no em diu res i així està una estona en silenci i amb molta  concentra...

  Avui ho hem comentat amb l'Aurora. Tots devem ser si no els millors sí molt traçuts en alguna cosa però no hem tingut la sort de descobrir-ho. Això ens ha vingut perquè parlàvem que a vegades quan et despertes t'adones que alguna part del cos encara està adormida. M'ha dit que a ella li passa amb les mans. Llavors jo he anat a comprovar si jo les tenia adormides i alçant els braços he obert i tancat les mans repetidament i he vist que tenia una certa facilitat en fer aquest exercici i m'he dit ves que no hagués estat un bon castaluenyer? Llavors mig rient hem muntat gires per tot el Japó i espectacles de molt d'èxit a la capella de Santa Anna, sí, allà on sempre anuncien guitarra flamenca. Qui em pot negar que si de ben petit, dins una família d'artistes, els reis m'haguessin portat unes castanyoles i m'hi hagués dedicat amb gràcia, acompanyat de bons mestres, no hauria arribat a ser un dels grans, per no dir el més gran solista d'aquest petit i...

 Estava molt il.lusionada amb ella. M'havien parlat molt bé d'aquest model i diferents experts l'anunciaven com un gran avanç tecnològic en el món dels constructors de motocicletes. Sincerament, me la van saber vendre i estava tan convençuda que fins i tot només fer-me amb ella em vaig cosir la marca a la jaqueta de cuir, com un tatuatge, com una mostra de fidelitat. I va passar que amb aquella moto projectava que faria la volta a la península, recorreria Europa per llargues autopistes, divertides autovies i romàntiques carreteres secundàries farcides a banda i banda de camps de cereals, les tiges del quals ballarien al nostre pas. Potser faria del Canadà a la Patagònia o  la  famosa ruta 66. Moltes il.lusions i viatges amb les mans agafades al manillar, el passat als retrovisors i el futur en la mirada d'una llibertat en forma d'asfalt.  De dia amb els rajos de sol i el metall net i lluent, l'aparell fulgurava, embadalia, enlluernava. Qui s'hagués atrevit a...

  No sé com ni quan ha corregut la brama que la pròtesi de titani que em van posar dona sort. Gent d'arreu se m'acosta i em frega mòbils (joc online), dècims dels cecs i loteria, i fins i tot, algun document de properes proves mèdiques. Inicialment, era la família i els amics amb un somriure. Ara, ja és la gent del barri que al forn, al super o abans d'agafar un bícing elèctric em freguen tota mena de papers, medalletes i figures. Davant d'aquest èxit he pensat en demanar la voluntat portant de bracet un porquet d'argila per fer guardiola. També estic rumiant la idea de gestionar un calendari de visites a casa. I tot es va iniciar amb la bocamoll de la Mercè. Un cop acabades les deu sessions de fisioteràpia a l'hospital ja vaig començar a sortir a fer passejades primer amb les dues crosses i més tard, amb una de sola. -Noi, això ha estat vist i no vist- em va dir quan vam coincidir fent un cafè al Granier. Doncs, sí. Estic molt content, Mercè. A casa ja em moc s...