cosesquenoespodentocar

 El profe ho havia notat i li ho havia comentat. Davant del redactat que havia fet sobre el tabac, li havia demanat. Com és que fas algunes línies en cursiva? Venia de lluny; ho va descobrir a quart de primària. Sense venir a tomb, s’inclinava lleugerament i, al llarg de dues o tres línies, escrivia en cursiva. Després, sense adonar-se’n, retornava a la posició d’escriptura estàndard i seguia redactant, com si no hagués succeït res. No n’era conscient d’aquesta singularitat.  El profe li havia demanat si allò que acabava de posar sobre els riscos de fumar pertanyia a una cita d’algú?  No.  I doncs, una idea que vols destacar?  Tampoc. No, no. Em passa.  El què? De sobte, escric en cursiva. SILENCI Ah! D’acord. Cap problema. No passa res. Ho tindré en compte.   En realitat sí que existia un problema. A ella li molestava no poder evitar-ho; controlar la seva escriptura. Això sí, feia molt de temps que ho patia i d’alguna forma ja s’havia familiaritz...

 Hi ha poca previsió de pluja al barri del Poblenou; és possible que un tímid sol trenqui aquest coixí brut de núvols. Els estenedors es tornaran a omplir de robes voleiant, s'assecaran els carrers, les cotorres baixaran a combatre les molles als coloms, els colors prendran llum i la gent sortirà a passejar. Tothom se sentirà ufanós de l’olor a terra humida, que els remet a indrets innocents de la infantesa, quan cada carrer era un terreny de joc.   Però jo no. Algú premerà el timbre de casa meva i amb veu entusiasta em dirà: Ei! Baixes al carrer a fer unes birretes? I jo, amb una interjecció, un adverbi i un verb, tristament diré  -OH! NO PUC. (A 2N BATX LITE. Per què us esteneu tant, provocant que jo no em pugui estendre a voleiar com les robes que ara comencen a fer-me la burla a través del vidre de la meva garjola?) El Poblenou 2018

 Un lleig dia de febrer, uns malvats van entrar a l’institut i van anar directament a robar-nos la cultura. Els mapes, les paraules, les imatges, els nombres i les fórmules, els signes, les grafies; majúscules i minúscules van desaparèixer de tots els llibres.    Segons els mossos, un cop a dins, es van dirigir cap a la biblioteca. No van tocar res més. Ens van deixar totes les obres en blanc. Buits. A comissaria, mentre posàvem la denúncia, un sergent ens va explicar que no era el primer cop que passava. Es tracta d'una secta anticultural, que nostàlgics de temps passats es dediquen a fer aquests actes vandàlics. I va afegir que alguns ja han estat detinguts per actes similars però que els jutges immediatament els posen en llibertat al·legant la manca de jurisprudència sobre el robatori de la tinta dels llibres.  L’assegurança ens va cobrir la destrossa de la porta i el canvi de pany, però res més. Curiosament, entrava el furt dels llibres però no aix...

PREÀMBUL   L’Elena ens diu a través del whatshapp que té una relació nefasta amb la tecnologia. Ara, a finals de curs li han començat a fallar les connexions i la pantalla del mòbil; a la festa també s’hi acaba d’afegir el portàtil. Aquest sembla ser que se li ha mig mort. Encara se’l sent bategar, però les pulsacions són lentes i febles. Està una mica desesperada perquè ella creu que la seva forma de ser té a veure amb aquesta degradació dels seus suports informàtics i comunicatius.   PERÒ   No feu cas, la Maria Elena Marcos Labrador domina la tecnologia. Tant que fins i tot està arranjant la seva càmper furgoneta. Fils, canonades, endolls, interruptors, xips prodigiosos, llums estroboscòpiques, halògenes i leds. Estic convençut que sap insonoritzar un espai, habilitar-lo adequadament i utilitzar els millors aïllants del Servei Estació. Com que  és enginyera jo li confiaria la difícil decisió:  tallar el cable vermell o el blau?, només de pensar de fer-ho jo,...

Fa massa temps que hauria d’haver-te escrit aquestes paraules. Excessiva és la vida que hem fet plegats, malgrat que eren moltes les veus que em deien que no em feies bé, que no em corresponies. Saps de què parlo, en aquesta relació jo hi he posat molt més interès que no pas tu; has estat egoista. Has viscut sense preocupar-te del mal que em feies. Sincerament, hi has pensat alguna vegada en nosaltres dos? No, mai em vas escoltar, malgrat que eren molts els moments que m’has vist patir. Per tu, sí, per tu. Però tot té un final i aquesta carta és el principi d’aquesta separació. Sento com es fan bocins, es trenquen milers de mots que parlaven de tu, amb tu. Jo ara estic ja massa lluny, he recorregut un camí que no té retorn. Faries molt malament de pensar que això que t’escric ara és passatger, que ho dic en calent i ja se’m passarà. No, et parlo des de la contundència d’una profunda reflexió. He pagat un alt preu habitant en el teu món. Sé del cert que de seguida trobaràs qui ...

LA FALSIFICACIÓ Feia estona que me l’estava mirant i alguna cosa em deia que la Míriam estava estranya.  Inexpressiva,distant,absent i confusa. Després de mitja hora sense pronunciar cap paraula ni fer absolutament res, em vaig atrevir a demanar-li què li passava. Em va mirar fixament als ulls i amb cara de «muñeca repollo» va emetre tres m i va tancar els ulls. Sense cap mena de dubte es tractava d’una falsificació. Vaig sortir de classe i vaig anar a buscar un professor de guàrdia. Entre els dos la vam treure de l’aula.  Era la quarta en un mes. CONVERSAR Avui tenia ganes de conversar així que he portat unes fitxes de comprensió lectora sobre la història d’un mandril que sempre estava irritat. Quan he comprovat, amb un cop d’ull professional, que tothom hi estava posat m’he acostat les cintes que tinc sobre la taula. Els he tret algunes fulles seques i els he començat a parlar. Hem tret diferents temes, el sol, la primavera, els fertilitzant...

Per als meus alumnes de CL de 2n d’ESO A les vuit tenia hora i ja passaven vint minuts.   Havia arribat a tres quarts, o sigui que ja   en portava   trenta-cinc   mirant-se revistes del cor. Davant d’ell, asseguts al costat de la màquina d’aigua que,   de tant en tant, anava fent glup, glup   hi havia una parella llegint; ell, el Muy Interesante i ella, una revista d’interiors de cases. Havien entrat a la consulta uns deu minuts més tard que ell, així que tenia clar qui era el següent en ser atès.   Mentre esperava, ja havia vist desfilar dues visites, una senyora espantada; i un jove totalment tranquil, com si portés tota la vida assistint al dentista.   A la tele, que tenien penjada de la paret,   anunciaven la previsió del temps; va alçar el cap per veure les imatges just en el moment que,   des de megafonia, anunciaven el seu nom, Ludovic Magre, porta 4. Es va aixecar,   va deixar la revista sobre la seva cadira...