El Ramon ha deixat avui el pis En el darrer revolt de la clau hi ha deixat el passat penjat i ara una agulla de fusta vella balla sola, orfe, en les cordes verdes de l'estenedor. En Ramón ha deixat caure les claus per una de les escletxes de l'embornal. Foc nou Les filles cridaran: No, papa! Què has fet papa? I ara què papa? En Ramon sap que es fa. Necessita saber que comença de nou, En Ramon no les sent, no les veu perquè ara toca noves claus, noves olors a mobles nous. Avui ja fa una rentadora i prova un nou suavitzant que li han deixat en un box d'amazon. En Ramon també ha canviat de perfum. Les filles criden: No, papa! Què has fet papa? I ara què papa? En Ramon se les mira I els diu: Vull aprendre a jugar a waterpolo a waterpolo a waterpolo, lo,lo,lo,lo,lo El Poblenou 29/05/24
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.