cosesquenoespodentocar

 Es van trobar vint-i-cinc anys després per casualitat a les escales mecàniques d'uns grans magatzems. A la planta cinquena, la de roba de la llar, es van fer un resum de les respectives vides. Fills, feina, on vius ara?  Tens pressa? No, no, què has de fer? Res important, venia a mirar uns bastons de muntanya i tu? Res, badant. M'he jubilat!  Fem un cafè? Vinga! Estàs igual. Tu també.  Però no era cert.   Xerrant van baixar les escales mecàniques i van anar a seure a una terrassa del bar restaurant d'un hotel d'allà mateix. Mentre es posaven al dia de viatges, amistats i retornaven i ampliaven fills i feina s'adonaven a banda i banda que sí havien canviat. I molt.  Ai, no me'n recordo d'això. Quan dius que va passar? Tres nenes? Feies de profe? Ostres, la memòria! Sí, a mi també em passa. Vaig a l'habitació a buscar una cosa i quan soc allà no tinc ni idea a qué havia vingut.  De fet res del que s'explicaven coincidia amb el que recordaven un de ...

  Al càmping aquest cap de setmana han fet la festa de Halloween. Jo sempre he estat molt crític amb aquesta festivitat ja que aquí, a Catalunya, ja tenim les nostres tradicions vinculades a la tardor i els productes de la terra com les castanyes, moniatos i els pinyons que fan deliciosos els panellets. Dit això puc entendre que en un càmping de platja, on la gran majoria de clients en aquesta època són gent gran arribada del nord amb les seves autocaravanes, doni més joc la festa anglosaxona que no pas la nostra Castanyada. Els estrangers jubilats s'hi estan pels  hiverns més càlids, el mam més barat i per passar-ho bé.  Això ho sap la direcció i el grup d'animació ha de fer el possible per satisfer les seves expectatives.   Per aquest motiu,  a banda de decorar  tot el càmping amb teles d'aranya, monstres voladors i bales de palla amb moltes, moltes carabasses,   han fet un concurs de disfresses i decoracions de vehicles. Nosaltres, els de la pa...

  Una formiga ha pujat fins al meu pit i un cop arribat al prestatge de sota ha assaborit i després carregat, una de les molles que m'han caigut de l'esmorzar. Potser amb una mica de sort per a ella el mos escollit conté una pàtina de melmelada de taronja amarga. L'observo baixar per la corba de la panxa fins a la cama, em creua els pantalons curts i comença a fer-me pessigolles a la cuixa. Tu ves fent, com si fos ca teva. Troba camins entre les meves pilositats, deixa enrere el genoll i amb compte m'he de gratar el turmell perquè tot em pica. Ràpidament arriba a terra i enfila un camí inventat fins al seu cau. La ressegueixo fins a perdre-la sota terra. Desapareix pel foradet on altres formigues també hi entren a dipositar diverses menges trobades. I ara què? Caldrà fer alguna cosa, prendre decisions, posar-me en marxa.  M'aixeco de la cadira i m'espolso les altres molles de l'entrepà que van a parar a terra. Les companyes que vinguin ho tindran més fàcil ...

  Aquest grup és molt selecte, no tothom pot ser membre. Tenen uns estatuts ben clars i, en realitat, ben fàcils d’assolir. Tan sols són dos punts,  -el primer és tenir moltes ganes de diversió i  -el segon, no fallar mai.  Així és, sortir i divertir-se.  Ara bé,  si vols pertànyer a la colla pessigolla mai pots dir  no a una proposta que hagi pensat un membre del grup. Evidentment, les integrants són persones adultes, serioses i mai voldran fer una sortida excessivament exigent o allunyada del perfil de la majoria, mares de criatures amb necessitat d’un respir de la rutina diària o de caps de setmana monòtons, dòcils i, en general, avorrits. Compte! Si falles una convocatòria deixes de pertànyer al grup.  Setmanes després de crear-se en una cafeteria al costat de l'escola,  va córrer la veu i una munió de mares s’hi va anar apuntant, però en breu i convocatòria rere convocatòria  hi  van anar desapareixent la mateixa quantitat de g...

  Hem descobert que en Biel és un bon imitador. Primer ho va fer traient la llengua quan veia que tu també ho feies, després es va copiar la riallada de qualsevol que se li posés al davant. Ja són dues coses. La setmana passada van ser la tercera i la quarta i aquesta que comença ja veurem amb què ens sorprendrà. Dilluns passat aprofitant que estava assegut a la cadira gronxadora i movia els braços amunt i avall per fer-me saber que estava content després d'haver mamat, li vaig mostrar com sé girar l' índex de la mà dreta cap endavant i, alhora, el de l'esquerra cap endarrere. Sorprenentment després d'una pausada observació va començar a copiar-me el moviment, en la seva pròpia versió, amb els punys tancats, ja que si no està molt relaxat, com per exemple dormint , no obre mai les mans, talment com un garrepa. En aquell moment vaig cridar als seus pares perquè veiessin que havia après però quan van venir va deixar de fer-ho. Jo l'animava a fer una demostració s...

 Ho diré amb la boca petita, xiuxiuejant, sense vocalitzar gaire perquè no se m'entengui però ho diré perquè no ho puc amagar. Em crema per dins (sense necessitat d' Almax), la meva jove és cleptòmana. Em penso que de tan sols un producte però dic jo que la poca varietat no et salva del trastorn. Vaja que no crec que existeixi  un grau de cleptomania en relació a allò que te'n duguis cap a casa sense haver passat per caixa.   Quina idea n'havia de tenir? Cap ni una. Ha estat del tot inesperat i no sé com posar-m'hi. De moment he decidit buidar el pap en el keep del mòbil.   Mentre escric no m'ho  estic passant bé però ja em noto una mica  més lleuger.  Tot va ser descobert  dissabte a la piscina del càmping. Avui és dilluns; tot el cap de setmana amb això a dins.   Així va anar. Havíem trobat unes gandules lliures i entre ella i jo ràpidament les vam disposar per estar tota la família juntets. Amb tots els moviments la seva bos...