cosesquenoespodentocar

  Després de mamar caus a plom, sobre un núvol que inventes.  T'embolcalla una profunda son, que no et permet fer res, t'hi despenges. Poses cara de saber dormir, com si ja vinguessis ensenyat, després d'un bon àpat de pit, el que toca és deixar-se anar. Marxes tan i tan lluny d'aquí que a les antípodes podria fer-te navegant en barques maories, o cantant i dansant  les haques seves. I quan la gana et desperta el crit corre-cuita, vinga de pressa t'hi enganxes d'esma al pit i no et recordes de ningú ni on eres. El Poblenou 6/7/26

  Per tal que refresqui i faci la  funció per la qual ha estat dissenyat i més  tard comprat les pales d'un ventilador han de girar cap a l'esquerra. Sempre en el mateix sentit, a l'esquerra. Com ara està de moda instal.lar aquests de tecnologia dual, o sigui funció hivern i funció estiu, hi ha força gent que erra per manca de lectura d'instruccions.    Amb el comandament premen la funció inversa i no s'adonen que si l'aparell gira en sentit de les busques d'un rellotge, o sigui cap a la dreta, mai aconseguirà refrescar l'ambient i  passarà a ser un giny inútil penjat del sostre.  Com no poden adonar-se d'un moviment tan senzill?, a l'esquerra ventila l'estança, a la dreta tan sols serveix per fer baixar la calor acumulada al sostre. Són tan talossos que segueixen insistint.  Després d'un temps potser diran que l'aparell no funciona i voldran fer anar la garantia.  Talment passa amb els assalariats que voten a la dreta. Com poden don...

  Si vols faig una foguera per cremar tots els mals. Si vols faig una nova bandera per onejar el vaixell demà. Si em dius que sí, vinga, som-hi, va. De les males herbes en farem cendra i vent, força vent. Per cavalcar les onades fredes d'un futur ardent. I navegar, vinga, som-hi, va. El Poblenou 23/6/26

  Avui m'has fet la primera de les teves bromes. Estaves plorant com un bebè que vol expressar alguna necessitat o malestar. Crec que era una combinació ja que el teu pare t'ha canviat i tenies una bona morterada verda de meconi. Tota una Amazònia. Un cop net has tornat als meus braços i seguies amb la mateixa aguda simfonia.   He provat un popurri de les tres tortugues, dins la fosca tot d'una..., i tinc una formiga a la panxeta  però amb el megàfon seguies a primera fila de la manifestació reivindicant el teu enuig. Amb la boca ben oberta mostraves el frenet amb tot el seu esplendor. No hi havia cap proposta de la patronal ja que la teva mare estava dinant per poder-te alimentar i el teu pare recollia l'habitació de l'hospital per marxar cap a casa. Sobre la taula de negociació no hi havia cap més oferta que cantar una variant insistent i reiterativa del NaNaNanananananananananananaanana ben interpretada per l'avi. M'hi he posat amb la intenció d'agr...

 Li venia de gust menjar alguna cosa cruixent. Al davant tenia un forn de tota la vida i de seguida es va enamorar d'unes bosses de galetes cruixents de pa amb sèsam. Anava a pes. 3,5€ i, com que tenia un desig, només sortir va obrir la bossa i es va posar una a la boca.   No, merda!  Estava poc cruixent o millor dit un pèl rància. En un altre moment de la vida hauria seguit el seu camí i anotat la despesa al compte de pèrdues. Però ja no estava en aquest moment, ja havia superat aquest estat conformista del “què vols fer-hi?”; la seva edat li proporcionava el carnet de reclamació instantània i lluita contra la injustícia. Així que va retornar al forn que en aquell moment estava buit ( ara sabia el perquè) i li va dir a la dependenta que l'havia atès que aquell pa de sèsam estava passat. La dona davant de la reclamació va adoptar la posició de dubte que havia après del propietari del negoci i així li ho va comunicar.  - Vol dir? Pensi que les bosses les hem fet ...

   El tema de les parelles és complicat, sobretot si la suma dels seus components és senar i el mínim múltiple de tres. Si ens posem a la pell del Jordi, el membre repetit d'aquestes parelles, podem adonar-nos de la complexitat del joc sabent que ni la Júlia ni  la Gemma coneixen els desdoblaments que li cal fer al noi per poder atendre-les.   Si en secret entrem a l'habitació del Jordi podrem veure enganxat darrere la porta un calendari amb un munt de notes sobre les quadrícules dels números. A la primera pàgina, encerclat es pot llegir  Gemma, verd. Júlia, vermell. Així que amb aquesta premissa- llegenda podem entendre a qui correspon cada anotació. Allà apareixen llocs  i hores de quedar. També veiem alguna activitat subratllada com un cinema, dinar, sopar, etc.   És interessant també interpretar un mapa de Manresa que està grapat a la fulla interior de la porta del seu armari. Hi ha una línia recta feta amb subratllador groc que divideix ...