Quan en un dinar familiar sobre la taula hi ha un plat amb una truita de patates tallada a quadradets sempre hi ha un trosset que et sembla més maco que els altres, ja sigui per ben tallat, aspecte o mida, sobretot si hi ha gana. El mateix passa a l'hora d'escollir un tros de formatge, llonganissa, croqueta o pastís; si es tracta d'una celebració. A la meva família la selecció d'un tros del tortell de Reis esdevé un fet extrem. Ens agrada trobar-nos el dia 6 de gener i celebrar amb xocolata, nata i xurros l'arribada dels Reis Mags de l'Orient, però quan arriba el moment de la tallada del tortell, els nervis estan a flor de pell. Saber escollir esdevé tot un art i és més punyent que les raons que he esmentat anteriorment. Ens hi va l'economia de tot un any. M'equivoco? Ja sabeu, és una tradició ben reconeguda a tot el país, a qui li toca la fava paga el tortell. En el nostre cas, el de l'any vinent. Darrerament és pertinent fer una f...
La meva neta veu, allà on està la marca de la camisa que porto, una butxaqueta. Com que la seva imaginació millora amb escreix la realitat prenc aquest camí que m'indica. Així que puc fer un breu recompte de les petites coses que podrien allotjar-se allà dins. Per exemple hi puc guardar 3 o 4 granets de sorra que només tocar-los em portin a la platja on prenia el sol ( amb crema protectora i para-sol) i em banyava aquest estiu. Així funcionen els ressorts de la memòria. Només cal una cançó, una olor, un gust, un tacte, una imatge per a desplaçar-te en el vehicle més ràpid, segur i ecològic, el coco. També hi pot contenir una punta esmolada de grafit per si em trobo un llapis trist, esmussat i encabir-la en el forat per a poder dibuixar seriosos plànols de cases o fer caricatures de cares. De ben segur hi cabria una pedra foguera per fer útil un encenedor eixorc, oblidat en un escocell. Fer que s'encengui després de desmuntar la rodeta, la molla i col.loc...