Avui m'has fet la primera de les teves bromes. Estaves plorant com un bebè que vol expressar alguna necessitat o malestar. Crec que era una combinació ja que el teu pare t'ha canviat i tenies una bona morterada verda de meconi. Tota una Amazònia. Un cop net has tornat als meus braços i seguies amb la mateixa aguda simfonia. He provat un popurri de les tres tortugues, dins la fosca tot d'una..., i tinc una formiga a la panxeta però amb el megàfon seguies a primera fila de la manifestació reivindicant el teu enuig. Amb la boca ben oberta mostraves el frenet amb tot el seu esplendor. No hi havia cap proposta de la patronal ja que la teva mare estava dinant per poder-te alimentar i el teu pare recollia l'habitació de l'hospital per marxar cap a casa. Sobre la taula de negociació no hi havia cap més oferta que cantar una variant insistent i reiterativa del NaNaNanananananananananananaanana ben interpretada per l'avi. M'hi he posat amb la intenció d'agr...
Li venia de gust menjar alguna cosa cruixent. Al davant tenia un forn de tota la vida i de seguida es va enamorar d'unes bosses de galetes cruixents de pa amb sèsam. Anava a pes. 3,5€ i, com que tenia un desig, només sortir va obrir la bossa i es va posar una a la boca. No, merda! Estava poc cruixent o millor dit un pèl rància. En un altre moment de la vida hauria seguit el seu camí i anotat la despesa al compte de pèrdues. Però ja no estava en aquest moment, ja havia superat aquest estat conformista del “què vols fer-hi?”; la seva edat li proporcionava el carnet de reclamació instantània i lluita contra la injustícia. Així que va retornar al forn que en aquell moment estava buit ( ara sabia el perquè) i li va dir a la dependenta que l'havia atès que aquell pa de sèsam estava passat. La dona davant de la reclamació va adoptar la posició de dubte que havia après del propietari del negoci i així li ho va comunicar. - Vol dir? Pensi que les bosses les hem fet ...