cosesquenoespodentocar

  Avui tot just obrir el llibre els personatges marxaven dels fulls com a formigues, a un d'ells sense voler l'he aixafat quan l'he intentat agafar i retornar a la seva història. Alguns els he pogut detenir quan ja m'escalaven el coll de la camisa, d'altres encara estan fugats. Amb la llanterna del mòbil els he buscat sota el sofà però hi havia força pols i segur que s'han camuflat al costat dels àcars. Després passaré la Dyson i els atraparé un per un i els tornaré a col.locar allà on els correspon. Fa pena veure els espais en blanc que han deixat a les pàgines del llibre.  Puc entendre que a alguns no els agradi el paper que han d'interpretar però si més no han de pensar que han estat creats, els han donat vida i tenen una història que explicar. Aniríem bé si abans de començar a escriure una narració calgués fer una reunió prèvia amb els agents o el sindicat d'actors per veure si els papers s'ajusten als interessos dels llurs representats. Si s...

 No sé si a la llarga acabarà perdent la llengua però ara mateix, ben a la vora de fer dos anys la Miranda diu coses en portuguès. No sabem com l'ha après ja que creix en un àmbit lingüístic català, amb una certa contaminació del castellà, lògica per la bilingüilització del país.  També sap una mica d'Itàlià pels esquitxos lèxics de la tieta Beta i les cosines Olívia i Núria. I sens dubte coneix anglicismes pel món tecnològic, pels veïns expats, per la preparació d'intervencions en congressos  del seu pare i, per acabar,  l'escola de kids de sota casa seva.  Però el portuguès d'on l'ha après? Té una pronúncia que em recorda tant l'Aquarela de Toquinho com Chuva de Mariza. Potser els seus pares li posen fados abans d'anar a dormir? No ho crec i a la bressol també dubto que ho facin perquè mai taral.leja cap cançó que no sigui del cantoral infantil català. I doncs?  D'on et ve aquesta bonica pronúncia quan em demanes de jugar a ninosh o pedresh, quan ...

 I Avui és el seu aniversari i per celebrar-ho ha decidit marxar de viatge aquesta nit. Sobre el  llit ha posat la maleta oberta de bat a bat farcida de les coses amb què s'omplen les maletes quan vas tres dies de viatge i a terra, una motxilla petita de vint litres, amb un paquet de mocadors humits, boli blau i llibreta; una ampolla d'aigua, una crema hidratant, un tub de lubricant, una capsa de dotze preservatius i un bon llibre de tapa dura per celebrar el dia de Sant Jordi, llegint.  Després de sopar, desparar taula i veure, arrepapada al sofà, un concurs de cantants a 3Cat, s'ha rentat les dents, s'ha posat tan sols uns pantalons curts de pijama i s'ha ficat al llit tancant i enretirant primer la maleta per a poder encabir-s'hi. Un cop dins del blanc i planxat llençol l'ha desplaçat, fent-la rodar, al costat de la tauleta de nit i ha posat una mà al mig de la nansa, com per amansir-la per si havia agafat nervis. Abans de tancar el llum, ha obert l'e...

  Uns trenta soldats agrupats al voltant de "sí, mi teniente" semblaven una classe de secundària visitant el centre de la ciutat. Estaven contents, com si el seu cos militar hagués avortat una acció bèlica recentment. He pensat que per alguns es necessita ben poc per ser autènticament feliç. Fan enveja.   Una mica més avall del carrer Major, en cercle hi havia una munió d'homes ben adobats  escoltant alguna gesta castrense, o pel to també podria ser una simpàtica novatada i la hilarant resposta dels nous reclutes. Presidint l'escena, en forma de mènsula de pantocrator,  hi havia l'escut de la Hermandad de antiguos caballeros legionarios. Ja m'havia semblat  que el posat ters i les samarretes verdes eren pròpies d'aquest aguerrit cos, on es diu que entres mig lladre i surts homenàs al quadrat. Resseguint el mateix edifici on estaven aquests jocosos mascles vestits de paisà militar es podia veure el cartell de l'entrada "Todo por la patria", la...

Aquest matí la mar està en calma davant, el vent ha deixat de bufar un veler et fa ombra a la cara un veler que no pot navegar. Recolzada sobre la nova barana algú, passeig amunt, passeig avall t'ha vist absent mirant la platja amb gust als llavis d'aigua i sal. Barceloneta, 10/4/2026

    M’encanten els robots, no em refereixo als domèstics sinó  els que simulen ser  humans, o sigui amb cap, tronc i extremitats.  Semblen bon jans i caminen fent soroll i sempre tenen la mateixa expressió de cara dibuixada i es mouen mentre els dura la corda. Per cert, energia totalment sostenible i renovable. Vine aquí, ves cap allà. Sí, m’agraden aquests ja siguin de llauna o de plàstic dur. Dels altres no vull saber res perquè per molt que sàpiguen ballar, córrer i fer tombarelles  em fan molt de respecte perquè sempre penso que són tan destres i espavilats  que arribarà el moment en què prendran decisions pròpies. A la llarga crearan grans problemes malgrat que tinguin gravades en els seus xips les tres lleis en la seva relació amb els humans que va escriure l’escriptor rus Isaac Asimov* Aquests a diferència dels primers tenen expressions que no fan gaire gràcia i penso en els protagonistes de Jo Robot, Robocop o l’antropomòrfic  i inquietan...