cosesquenoespodentocar

  Avui m'has fet la primera de les teves bromes. Estaves plorant com un bebè que vol expressar alguna necessitat o malestar. Crec que era una combinació ja que el teu pare t'ha canviat i tenies una bona morterada verda de meconi. Tota una Amazònia. Un cop net has tornat als meus braços i seguies amb la mateixa aguda simfonia.   He provat un popurri de les tres tortugues, dins la fosca tot d'una..., i tinc una formiga a la panxeta  però amb el megàfon seguies a primera fila de la manifestació reivindicant el teu enuig. Amb la boca ben oberta mostraves el frenet amb tot el seu esplendor. No hi havia cap proposta de la patronal ja que la teva mare estava dinant per poder-te alimentar i el teu pare recollia l'habitació de l'hospital per marxar cap a casa. Sobre la taula de negociació no hi havia cap més oferta que cantar una variant insistent i reiterativa del NaNaNanananananananananananaanana ben interpretada per l'avi. M'hi he posat amb la intenció d'agr...

 Li venia de gust menjar alguna cosa cruixent. Al davant tenia un forn de tota la vida i de seguida es va enamorar d'unes bosses de galetes cruixents de pa amb sèsam. Anava a pes. 3,5€ i, com que tenia un desig, només sortir va obrir la bossa i es va posar una a la boca.   No, merda!  Estava poc cruixent o millor dit un pèl rància. En un altre moment de la vida hauria seguit el seu camí i anotat la despesa al compte de pèrdues. Però ja no estava en aquest moment, ja havia superat aquest estat conformista del “què vols fer-hi?”; la seva edat li proporcionava el carnet de reclamació instantània i lluita contra la injustícia. Així que va retornar al forn que en aquell moment estava buit ( ara sabia el perquè) i li va dir a la dependenta que l'havia atès que aquell pa de sèsam estava passat. La dona davant de la reclamació va adoptar la posició de dubte que havia après del propietari del negoci i així li ho va comunicar.  - Vol dir? Pensi que les bosses les hem fet ...

   El tema de les parelles és complicat, sobretot si la suma dels seus components és senar i el mínim múltiple de tres. Si ens posem a la pell del Jordi, el membre repetit d'aquestes parelles, podem adonar-nos de la complexitat del joc sabent que ni la Júlia ni  la Gemma coneixen els desdoblaments que li cal fer al noi per poder atendre-les.   Si en secret entrem a l'habitació del Jordi podrem veure enganxat darrere la porta un calendari amb un munt de notes sobre les quadrícules dels números. A la primera pàgina, encerclat es pot llegir  Gemma, verd. Júlia, vermell. Així que amb aquesta premissa- llegenda podem entendre a qui correspon cada anotació. Allà apareixen llocs  i hores de quedar. També veiem alguna activitat subratllada com un cinema, dinar, sopar, etc.   És interessant també interpretar un mapa de Manresa que està grapat a la fulla interior de la porta del seu armari. Hi ha una línia recta feta amb subratllador groc que divideix ...

 Et comento, he anat al gimnàs i he fet mitja hora d'elíptica per treballar cames i una mica de braços; mitja hora de caminar en alçada, a 15 i 3,5 de velocitat més un quart de cinta ràpida a 6,2. M'he dutxat amb aigua freda, sí , sí, amb aigua freda i en sortir he anat a la Baluard a comprar un pagès de kg tallat a llesques normals. Escolta per cert, potser tu ho saps. Al local del sabater que plega se'n posarà un altre?  - No ho sé.   Tant de bo perquè si no, no ens quedaria una altra que anar al nou, al peruà del PP, que ja fa cares quan li parles en català. Té uns ulls molt bonics però la mirada la té d'imbècil quan sent el català i sap que  el mantindràs  peti qui peti. De ben segur que si hi entres com a expat fent ús de l'anglès perd el cul per construir alguna frase de manual com  Good morning, when can I help you? I a sobre afegirà un   Have a nice day. Quina gent, oi?  - Ja  I a tu com t'ha anat el dia? Has pogut resoldre...

  Avui tot just obrir el llibre els personatges marxaven dels fulls com a formigues, a un d'ells sense voler l'he aixafat quan l'he intentat agafar i retornar a la seva història. Alguns els he pogut detenir quan ja m'escalaven el coll de la camisa, d'altres encara estan fugats. Amb la llanterna del mòbil els he buscat sota el sofà però hi havia força pols i segur que s'han camuflat al costat dels àcars. Després passaré la Dyson i els atraparé un per un i els tornaré a col.locar allà on els correspon. Fa pena veure els espais en blanc que han deixat a les pàgines del llibre.  Puc entendre que a alguns no els agradi el paper que han d'interpretar però si més no han de pensar que han estat creats, els han donat vida i tenen una història que explicar. Aniríem bé si abans de començar a escriure una narració calgués fer una reunió prèvia amb els agents o el sindicat d'actors per veure si els papers s'ajusten als interessos dels llurs representats. Si s...

 No sé si a la llarga acabarà perdent la llengua però ara mateix, ben a la vora de fer dos anys la Miranda diu coses en portuguès. No sabem com l'ha après ja que creix en un àmbit lingüístic català, amb una certa contaminació del castellà, lògica per la bilingüilització del país.  També sap una mica d'Itàlià pels esquitxos lèxics de la tieta Beta i les cosines Olívia i Núria. I sens dubte coneix anglicismes pel món tecnològic, pels veïns expats, per la preparació d'intervencions en congressos  del seu pare i, per acabar,  l'escola de kids de sota casa seva.  Però el portuguès d'on l'ha après? Té una pronúncia que em recorda tant l'Aquarela de Toquinho com Chuva de Mariza. Potser els seus pares li posen fados abans d'anar a dormir? No ho crec i a la bressol també dubto que ho facin perquè mai taral.leja cap cançó que no sigui del cantoral infantil català. I doncs?  D'on et ve aquesta bonica pronúncia quan em demanes de jugar a ninosh o pedresh, quan ...