Al càmping aquest cap de setmana han fet la festa de Halloween. Jo sempre he estat molt crític amb aquesta festivitat ja que aquí, a Catalunya, ja tenim les nostres tradicions vinculades a la tardor i els productes de la terra com les castanyes, moniatos i els pinyons que fan deliciosos els panellets. Dit això puc entendre que en un càmping de platja, on la gran majoria de clients en aquesta època són gent gran arribada del nord amb les seves autocaravanes, doni més joc la festa anglosaxona que no pas la nostra Castanyada. Els estrangers jubilats s'hi estan pels hiverns més càlids, el mam més barat i per passar-ho bé. Això ho sap la direcció i el grup d'animació ha de fer el possible per satisfer les seves expectatives. Per aquest motiu, a banda de decorar tot el càmping amb teles d'aranya, monstres voladors i bales de palla amb moltes, moltes carabasses, han fet un concurs de disfresses i decoracions de vehicles. Nosaltres, els de la pa...
Una formiga ha pujat fins al meu pit i un cop arribat a un lloc estratègic, ha assaborit i després carregat, una de les molles que m'han caigut de l'esmorzar. Potser amb una mica de sort per a ella el mos escollit conté una pàtina de melmelada de taronja amarga. L'observo baixar per la corba de la panxa fins a la cama, em creua els pantalons curts i comença a fer-me pessigolles a la cuixa. Tu ves fent, com si fos ca teva. Troba camins entre les meves pilositats, deixa enrere el genoll i amb compte m'he de gratar el turmell. Ràpidament arriba a terra i enfila un camí inventat fins al seu cau on altres formigues també hi entren a dipositar diverses troballes alimentícies. La ressegueixo fins a perdre-la sota terra. M'aixeco de la cadira i m'espolso les altres molles de l'entrepà que van a parar a terra. Altres que vinguin ho tindran més fàcil que la meva. Ella, de fet, ja forma part de la família, fins i tot li posaria nom i cognoms perquè hem compartit un...