Avui tot just obrir el llibre els personatges marxaven dels fulls com a formigues, a un d'ells sense voler l'he aixafat quan l'he intentat agafar i retornar a la seva història. Alguns els he pogut detenir quan ja m'escalaven el coll de la camisa, d'altres encara estan fugats. Amb la llanterna del mòbil els he buscat sota el sofà però hi havia força pols i segur que s'hi han camuflat al costat dels àcars. Després passaré la Dyson i els atraparé un per un i els tornaré a col.locar allà on els correspon. Fa pena veure els espais en blanc que han deixat a les pàgines del llibre. Puc entendre que a alguns no els agradi el paper que han d'interpretar però si més no han de pensar que han estat creats, els han donat vida i tenen una història que explicar. Aniríem bé si abans de començar a escriure una narració calgués fer una reunió prèvia amb els agents o el sindicat d'actors per veure si els papers s'ajusten als interessos dels llurs representats. Si s...
No sé si a la llarga acabarà perdent la llengua però ara mateix, ben a la vora de fer dos anys la Miranda diu coses en portuguès. No sabem com l'ha après ja que creix en un àmbit lingüístic català, amb una certa contaminació del castellà, lògica per la bilingüilització del país. També sap una mica d'Itàlià pels esquitxos lèxics de la tieta Beta i les cosines Olívia i Núria. I sens dubte coneix anglicismes pel món tecnològic, pels veïns expats, per la preparació d'intervencions en congressos del seu pare i, per acabar, l'escola de kids de sota casa seva. Però el portuguès d'on l'ha après? Té una pronúncia que em recorda tant l'Aquarela de Toquinho com Chuva de Mariza. Potser els seus pares li posen fados abans d'anar a dormir? No ho crec i a la bressol també dubto que ho facin perquè mai taral.leja cap cançó que no sigui del cantoral infantil català. I doncs? D'on et ve aquesta bonica pronúncia quan em demanes de jugar a ninosh o pedresh, quan ...