cosesquenoespodentocar

A la proa em parlaves de dofins juganers (que llestos i simpàtics que són!)  (talment com tu) i de diferents tipus de balenes;  la nit i la seva explosió d’estels al mar;  ones i calma i més ones i el vaixell amunt i avall;  em deies que ocells aventurers, gorrions, esmerles, estornells, gavines i pit-rojos, al mig de l’oceà, aterraven sobre la teva espatlla  sense cap mena de por i jo,  et resseguia amb calma totes les formes del teu cos, la mirada, el nas, la barba, els llavis, les dents i la camisa blanca de grumet i, tota la pell; cara, coll, braços, i sabia, mentre  la teva veu se’m feia necessària, que la mar començava a tenir el color dels teus ulls.    Em vaig girar per instint i allà estaves, a l’amura de babord. Et vaig dir adéu des de terra, i tu, em vas retornar la salutació amb la mà.  (Agafo  aire i respiro. Torno als disset).  Ostres! Tot el meu jo es balancejà i un lleuger mareig s’apoderà de mi.   Tot...