cosesquenoespodentocar

 Aprofitant que he sentit a dir a la mama que he fet 35 setmanes he decidit fer una festassa encara que no sé què és i me l'he inventat, com tantes coses.   Primerament he volgut fer un dinar especial així que m'he cruspit, fins a deixar el plat totalment net, una amanida de pop i gambes ruixada amb oli de taronja. Després he degustat ( com diu el papa) tres canelons del tipus àvia que exigien un quart però hi he pensat en les postres i no li he donat pas. El cambrer que he contractat m'ha dit de memòria un gran llistat de coses dolces i bones però quan ha dit pastís de formatge li he deixat fer; ja ho tenia. Li he demanat que si em podia posar 35 espelmetes, ( les de setmanes són una mica més estretes i petites) de cop s'ha fet fosc i les  he bufat fins a no deixar cap encesa.  Tenia la panxa plena però això no ha estat cap impediment per sortir a pista sota una  bola giratòria de quadrets de vidre i ballar fins que he notat que la mama tenia ganes de dormir. H...

 Quan noto que toca encalar la caseta per fora ja sé que de seguida tindré visita i em disposo per a ser fotogènica. Ho endreço tot cuita corrents, després aviso a la mà que vingui, ( és diver, ho penso i em fa cas) li dic que es col.loqui a tocar del nas i mostri les ungles de cara a càmera. És per això que surto fantàsticament bé, no és pas atzar; ho preparo. Sí, sempre tanco els ulls. Ho faig perquè encara no controlo la mirada i no vull sortir borni.   Si sabéssiu què faig quan ningú em mira us quedaríeu bocabadats... Cal dir però que he notat que des de fa poquet ja no puc remenar el culet com feia fins ara. Serà perquè he sentit aquí fora que ja estic ben col.locada. Uf! És cert, això s'estreta.