Sinceramet aquesta carta no la puc iniciar amb Dear o Benvolguda perquè no procedeix en absolut. Avui quan ha visitat la tendresa delicada de la meva neta no ha actuat com una persona a qui la vocació l'ha empès a fer la feina que fa. No li nego que té el dret de tenir un mal dia. A tothom li pot passar, però en veure-la allà dins el cotxet totes aquestes preocupacions o enutjos externs no els hauria d'haver exterioritzat. Tampoc li puc disculpar l'apatia i la fredor amb què ha rebut uns pares primerencs que necessiten ser atesos com el que són, uns entusiastes de la seva filla i que són tot oïdes per a rebre consells d'una professional, com se suposa que és vostè. La seva actitud m'ha empès a escriure-li i, fins i tot, em prenc la llicència de donar-li un consell. Si no sent la vocació faci un pas a un costat i cerqui una feina on no demanin prudència, cortesia i amabilitat. Un avi molest (Seguia però ja era hora de dinar. De...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.