cosesquenoespodentocar

 Me'n vaig a escalar amb els meus pares. Bé, potser no m'he expressat prou bé; soc petita. Acompanyo els meus pares a escalar. Jo de moment m'ho miro. Des de la meva posició puc imaginar-me quina és la via que han de prendre ja que he après a veure bé les presses o, si la paret està preparada, d'una llambregada veig com estan disposats els anclatges i endevino on col.locaran els mosquetons per assegurar-se. Es pensen que m'entretinc mirant com passen els núvols o ressegueixo algun ocell.  Què en són de passarells!  Jo de moment m'estic al que  anomeno màrfega de camp base però d'aquí poc estaré prenent el sol assegurada en alguna reunió, talment com ho fa ma mare. I, fins i tot, potser m'adormiré i somiaré que estic allà baix, embadalida amb el color i el serpentejar de les cordes. El temps escala molt ràpid. El Poblenou, 21/09/24