En el 218 a . de C., alguns romans van deixar el Lazio i es van acostar a la península ibèrica per tal de tallar les comunicacions a l’exèrcit cartaginès. Les instruccions eren atacar i delmar les forces enemigues abans que Aníbal i els seus arribessin als Pirineus. Julius Claudius era un d’aquests legionaris. El dia que va desembarcar a l’actual Empúries es va adonar, després de regirar per quarta vegada la motxilla, que s’havia oblidat a casa la roba interior. Tan sols tenia la que portava posada i ja feia tres dies des que havien salpat, i ja en feia un que es gratava amb fruïció el cul. Vet aquí que abans d’entrar en un combat, que posteriorment passaria a la història, el soldat estava preocupat i angoixat perquè sentia la necessitat de canviar-se els calçotets. Desesperat, es va dirigir al responsable de vestuari de la seva companyia i va provar de demanar un recanvi nou de muda. L’hi ho va explicar, amb les galtes enceses per una lògica vergo...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.