cosesquenoespodentocar

A tots aquells que he trepitjat sense voler. Hi havia una vegada un cargol bover que estava cargolat a la seva cargolera al costat de Santa Fe del Montseny. Arraulidet al seu cau va decidir du a terme allò que havia pensat des que era ben remenut, pujar al Turó de L’Home en un mes. Vés per on havia nascut per fer una cosa important. Els cargols vells, en les xafogoses nits d’estiu, sempre explicaven contes dels seus avantpassats. Històries de tota mena, de cucs, d’àpats fabulosos, de grans tempestes, de nits estelades, de bèsties monstruoses i estranyes, de grans aventures, d’herbes saboroses i màgiques, de terribles guerres amb exèrcits de cargols amb mala bava, etc. El cas és que en una d’aquestes narracions es va parlar de l’aventura d’una cargolina que en els anys cinquanta va aconseguir arribar al cim de Les Agudes e...

                                   A l'Alba que quan està emocionada mou els braços i sembla que vulgui sortir a volar Xipollejava, quan vam decidir pujar a casa. Tenia les potes molles i abans d’entrar-lo, (crec que ja havia escarmentat)  l’hi vaig eixugar amb un tros de roba vell que vaig treure de la washing-room . Mentre li netejava el fangueti de les peülles al replà de l’escala, ell em llepava la mà, com si volgués agrair-me el detall.  La pilota Slazenger , verda, estava xopa de baves i d’aigua. Agafada amb dos dits la vaig portar al safareig. Ell saltava pensant que es tractava d’un nou joc. Prou! ¾     Vinga, para quiet i passa al teu lloc!   Quan notava el diferent to de veu, obeïa de forma immediata.   Abaixava el cap, es dirigia cap a la galeria i es ficava dins la seva caseta de fusta. Allà dins, començava a donar voltes i a barallar...