Deixo l'escalf dels llençols, dels teus dits, de les teves cames, dels llavis, dels teus ulls... Ho deixo tot quan de tu sóc fugit, bandit. Ho deixo i m'enyoro. És immediat! Però mentre marxo un nou escalf torna a mi. Mentre marxo retorno al plaer del bes i dels cossos entortolligats, presoners de carícies i mossos dolços. Cossos coberts i humits de luxuria i tendresa: PLAER. Quan deixo els llençols torno a naufragar dins l'oceà del teu cos i tranquil.lament m'enfonso i no pretenc surar...m'enfonso i el teu cos em rep, m'acull i em devora. Fins a demà, amor
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.