Me’n vaig a dormir cap a dos quarts d’onze. Tot està en calma, no penso en tu. Mig minut més tard ja estic dormint. Un malson sobre vampirs em retorna a la meva habitació. No sabia com fugir de la mossegada d’una vella que em perseguia amunt i avall de les escales d´un edifici vell, fred i brut. Quan ja em tenia i notava la seva fetor a mort, suor i draps vells; i els seus ullals començaven a penetrar el meu coll a la recerca de la desitjada sang, l’estat d’ansietat i l’ensurt em van ajudar a desaparèixer. Quin estat de felicitat provoca saber que tot havia estat un somni, oi? El color vermell de la sang que em volien succionar a l’altra banda de la consciència encara perdura en el meu pensament. El rellotge digital de la tauleta marca les dues i deu i jo tinc els ulls com a plats. Ara sí que ja estic per tu. Per obsessionar-me de nou amb tu. Noto la teva presència i el delit que em professes. Ara t’hi espero, com moltes ...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.