Me’n vaig a dormir cap a dos quarts d’onze. Tot està en calma, no penso en tu. Mig minut més tard ja estic dormint.
Un malson sobre vampirs em retorna a la meva habitació.
No sabia com fugir de la mossegada d’una vella que em perseguia amunt i avall
de les escales d´un edifici vell, fred i
brut. Quan ja em tenia i notava la seva fetor a mort, suor i draps vells; i els
seus ullals començaven a penetrar el meu coll a la recerca de la desitjada
sang, l’estat d’ansietat i l’ensurt em van ajudar a desaparèixer.
Quin estat de felicitat provoca saber que tot havia estat un
somni, oi?
El color
vermell de la sang que em volien succionar a l’altra banda de la consciència
encara perdura en el meu pensament. El rellotge digital de la tauleta marca les dues i deu i jo tinc els ulls com a plats.
Ara sí que ja estic per tu. Per obsessionar-me de nou amb tu. Noto la teva
presència i el delit que em professes.
Ara t’hi
espero, com moltes de les nits d’aquest estiu llarg, suat i xardorós; amb les mans obertes,
per poder-te esclafar maleït mosquit del meu món real.
Comentaris