cosesquenoespodentocar

No era una tasca fàcil però ella estava convençuda i amb poca discreció ho anava anunciant, això sí, entre la gent més propera.   Ja la va veure venir i volia entre fondre’s i passar desaparcebuda. Que no em vegi (xiulet intern amb el codi internacional de dissimulació) que no em vegi. Ja m’ha vist.   - Escolta, tens una carta i em sembla que és una citació per a ....  -Em pots fer un favor?  -Sí, és clar.  -No m’has vist.  -No t’he vist. Cap problema. Jo esperava una carta de tràfic, però no. Em va venir la cartera i de seguida ja ho sabia perquè portava dies pensant que em tocaria. Aquell sobre oficial era la notificació. Li vaig dir si podria fer veure que no m’havia trobat. I vaig tenir sort. No hi vull anar. És que ho tinc claríssim. Jo no hi vaig. Si cal posar-me malalta, m’hi poso. De fet, porto tot aquest mes que no acabo de rodar fi. No és broma. Aniré al metge i li diré que em fan mal els ossos, la musculatura i, fins i tot, l’ànima. El ...