No era una tasca fàcil però ella estava convençuda i amb poca discreció ho anava anunciant, això sí, entre la gent més propera.
Ja la va veure venir i volia entre fondre’s i passar desaparcebuda. Que no em vegi (xiulet intern amb el codi internacional de dissimulació) que no em vegi. Ja m’ha vist.
-Escolta, tens una carta i em sembla que és una citació per a ....
-Em pots fer un favor?
-Sí, és clar.
-No m’has vist.
-No t’he vist. Cap problema.
Jo esperava una carta de tràfic, però no. Em va venir la cartera i de seguida ja ho sabia perquè portava dies pensant que em tocaria. Aquell sobre oficial era la notificació. Li vaig dir si podria fer veure que no m’havia trobat. I vaig tenir sort. No hi vull anar. És que ho tinc claríssim. Jo no hi vaig. Si cal posar-me malalta, m’hi poso. De fet, porto tot aquest mes que no acabo de rodar fi. No és broma. Aniré al metge i li diré que em fan mal els ossos, la musculatura i, fins i tot, l’ànima. El problema és que el meu s’ha jubilat i el nou, no sé, no sé.
- Una putada! Sort i imaginació, Bea
- Gràcies, Juli.
Vocal suplent. Ara mateix ser suplent és TITULAR. Vol dir tenir totes les paperetes (quina gràcia!) per a que et toqui la rifa. I jo no vull anar. Que em fa por, que no vull. QUE NO! I SERÀ QUE NO! I m’ho dic en majúscules perquè no se’m passi pel cap cedir. Bea, Bea, escolta, ni se’t passi pel cap.
- Finalment tinc la maleïda citació.
- Aixxxx!Què ets?
- Vocal suplent però no penso anar-hi. Em posaré malalta. De fet no estic gaire bé, ja ho saps.
- Per què no agafes la baixa?
-La baixa? No vull agafar la baixa. No sé fer això. Però alguna cosa he de fer. No sé, dos dies abans no venir a treballar...
- Però llavors se’t veurà el llautó. Molta gent deu estar elaborant estratègies, talment com tu. I s’entén, és una bona merda estar en una mesa en aquestes circumstàncies.
- No sé. Si el metge no... No sé, però no hi aniré. Mira, el meu fill em va dir que si paguen...No sé ni què dic.
- Estaria bé poder gestionar-ho en privat. Com a la guerra del Marroc quan els fills de les famílies riques podien comprar l’exempció per 1500 pessetes. Trista història però ara molt convenient per a tu. Li podries dir al teu fill que a més dels diners oficials tu hi afegiries un generós sobre.
- Ha, ha, ha. És millor prendre’s tot això a broma, però he de trobar una solució.
-Escolta, Bea. I ja posats no podries fer veure que has perdut una mica el cap i comences a insultar tot Cristo. Vas al metge i li dius: Tu, putu matasans, ara mateix em fas una justificació perquè em fa mal tot. I quan et vegi tan alterada no et farà una baixa per qüestions físiques, sinó psíquiques.
-Ha,ha,ha. Sóc ben capaç. No em coneixes prou.
-Ha,ha,ha. Doncs endavant. Ja pots començar a insultar el dire i que tothom et senti dir improperis i malediccions. Que s’adonin que a una persona tan correcta com tu se li ha girat el cervell.
- Mmmmm (penso en aquesta possibilitat)
I sense dir-li res a ningú, la Bea, copiant el mètode que utilitza Robert de Niro i altres grans actrius quan estudien el seu personatge, va començar a impregnar-se de cultura adolescent entre les classes, escales i passadissos de l’institut on treballa.
-Solo lo ha hecho para joderme, pues no va la gilipolla y me ha quitado el mòbil? Yo no puedo vivir sin mòbil, asquerosa. Una mierda seria yo profesora!
-Cállate, enfermo! Puto tarado no abras tanto la ventana que hace frio.
-Que te reviento, vuélvelo a hacer y te parto los piños.
- Esa és una imbécil que se la está ganando. Ya verás, ya veràs.
-Jo el que digui aquella m’ho passo per la figa.
La Bea, com una esponja, anava absorbint mentalment tot el que donava de sí un bon dilluns i amb tot el que havia après entre improperis, gesticulació i alguna trompada al pati, creia que estava prou preparada. S’adonava que no tot era fosc, tenia la gran sort de treballar amb gent irascible.
“Allau de reclamacions per evitar formar part d’una mesa electoral en les eleccions al Parlament del 14F. Més de 9000 persones han demanat a les juntes electorals poder eludir la citació. Segons dades facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya...
La Bea no ho tindria fàcil, però tenia el personatge, aquella tarda l’havia acabat de polir veient escenes a youtube de la Linda Blair a l’Exorcista. La seva convicció i fermesa presagiava una bona resolució del seu conflicte. Aquella tarda aniria al metge.
Comentaris