cosesquenoespodentocar

  Avui m’he deixat el mòbil.  Quan estava a l’alçada de l’estació de Bogatell m’han vingut ganes de fer el wordlecat de cada dia i m’he adonat que no hi era. M’he capbussat fins al fons de la motxilla, he bracejat dins la foscor de la Fossa de les Marianes i res. L’he cercat desesperat, he obert i tancat cremalleres, he furgat en totes les butxaquetes i seccions i, finalment, ho he admès. He alçat el cap per tenir una mirada interior i he vist clar que me l’havia deixat a casa, fent companyia al petit estoig i al llibre de poemes que estem treballant a batxillerat. M’he calmat i ho he acceptat.   Quan a les vuit  he entrat  a la classe de 3r A m’ha semblat oportú dir-los-ho. Sempre he pensat que explicar  algunes qüestions personals t’acosten a l’alumnat, encara més si és per reconèixer que ets un humà despistat, talment com ho són ells. Així que he obert l’armariet de l’ordinador i, esperant a que s’engegués del tot,  els he dit que avui els pass...