cosesquenoespodentocar

  Creia que havia lligat quan la noia, que feia estona que em mirava, des de la tovallola on pr enia el sol, va decidir parlar-me. Jo, assegut sobre la meva, vaig deixar de mirar la mar (per cert,  força transparent malgrat la munió de gent que havia decidit anar aquell dissabte a la platja) i vaig girar el cap cap a ella. - Està maca, oi? - Com? - Que l'aigua està perfecta, neta, amb bona temperatura i calmada. - Ah! Doncs, sí. Tens raó. ( Li vaig dir encara que per les constants llambregades que m'havia dirigit, sabia que allò que em deia era una fórmula per entrar-m'hi) - T'has banyat? - ( No intentis dissimular. Ho saps. Diríem que no em molesta agradar; si era el cas que m'ocupava,  però per altra banda sento aversió cap a la gent " estupenda de la primavera que esclata a cada pas" ) Sí, està molt bona. - Jo vinc sovint aquí, malgrat ser una platja urbana són moltes les vegades que està neta i l'ambient també està bé, és familiar. ( Sens dubte, e...