Creia que havia lligat quan la noia, que feia estona que em mirava, des de la tovallola on prenia el sol, va decidir parlar-me. Jo, assegut sobre la meva, vaig deixar de mirar la mar (per cert, força transparent malgrat la munió de gent que havia decidit anar aquell dissabte a la platja) i vaig girar el cap cap a ella.
- Està maca, oi?
- Com?
- Que l'aigua està perfecta, neta, amb bona temperatura i calmada.
- Ah! Doncs, sí. Tens raó. ( Li vaig dir encara que per les constants llambregades que m'havia dirigit, sabia que allò que em deia era una fórmula per entrar-m'hi)
- T'has banyat?
- ( No intentis dissimular. Ho saps. Diríem que no em molesta agradar; si era el cas que m'ocupava, però per altra banda sento aversió cap a la gent "estupenda de la primavera que esclata a cada pas") Sí, està molt bona.
- Jo vinc sovint aquí, malgrat ser una platja urbana són moltes les vegades que està neta i l'ambient també està bé, és familiar.
( Sens dubte, era d'aquella humanitat que jo repel.lia)
- Sí, sí. Hi estic d'acord. ( Així, lacònic per intentar fer notar que era asocial).
- Perdona, pots fer un cop d'ull a les meves coses?, vaig a banyar-me.
- Sí, sí, ves tranquil.la.
De retorn al meu llibre de Set contes de peixos em vaig adonar que no em podia concentrar en el retorn dels salmons al riu ja que el meu cap oscil·lava de la lectura a la seva bossa i tovallola. Finalment, vaig posar el punt de llibre i el vaig tancar. Vaig seure i em vaig prendre la feina encomanada amb la màxima professionalitat. Després de buscar la meva nova " amiga" entre les banyistes que feien peu i no trobar-la, la vaig localitzar més enllà, enganxada a la boia groga. Ostres! Sí que hi ha anat lluny! Jo de jove hi anava sovint però quan, amb l'escalfament de l'aigua, van començar a venir les meduses a les nostres platges em va venir recança i vaig reservar aquesta aventura als dies que portava un petit matalàs inflable. Sí, a mida que et fas gran et tornes més poruc per a certes coses i més valent per a d'altres. Així que tenia pensat dir-li quan tornés que tenia ganes de llegir.
Un cop retornada em va agrair la cortesia de vigilar les seves pertinences i em va dir
- Està molt rica però aquí a la vora ja comencen a formar-se bombolles.
- Massa gent. ( Eixut)
Després de 10 minuts comptats, que vaig aprofitar per saber com fecundaven ous a les capçaleres dels rius truites i salmons, va tornar a establir comunicació.
- Ei, Ei
-Sí?
-Escolta, et puc fer una pregunta?
- Depèn. Sí és de feina, no, que estic jubilat. ( Amb gràcia per no semblar massa sec com ho havia estat feia un moment)
- Ha, ha. No pas.
- Dispara ( No ho havia dit mai)
- Doncs...M'he fixat en la cicatriu que tens al maluc i sembla recent. Oi que és recent?
- Sí ( no esperava aquest gir de guió)
- Veritat que és una operació de pròtesi? No fotis! Te n'han posat una de maluc?
- Sí. ( De nou, eixut,eixut)
- És de titani?
- No recordo (superdry)
- M'encanten, n'hi ha de molts tipus i actualment es treballa amb diferents materials. Si no és de titani potser la teva és d'aliatge de crom-cobalt i molybdé que tinc entès que són molt resistents.
- Potser
- Són boníssimes. Han evolucionat molt. Vaig llegir que tenen una vida de 20-25 anys. Aquest és un món que m'apassiona. Després de veure El fugitivo amb en Harrison Ford em vaig interessar per tot tipus de pròtesis, sobretot les de fèmur i maluc. Són la canya!
- Doncs, molt bé. Me n'he d'anar ( ja vaig tenir prou, em vaig alçar amb una barreja d'urgència i dificultat) i ella em diu
- T'ajudo? Això és massa recent. No et preocupis. En breu hauràs guanyat molta mobilitat.
- No, no. Gràcies ( plasta de tia) Ja faig jo sol.
- No vagis a la dutxa; no funcionen, ja saps, les restriccions.
- Sí, sí. Adéu
- Adéu. Vagi bé. Fins a una altra. Ei, veig que flexiones la cama molt bé. ( Com ja estava a 10 metres d'ella, havia de cridar per fer-me arribar el seu darrer missatge)
L'enginyeria ortopèdica ha evolucionat moltíssim, eh?
I vaig notar com tota la platja em resseguia amb la mirada mentre jo avergonyit, enrojolia i la maleïa coixejant més del que hauria volgut.
Mai no hauria imaginat pas que arribat a aquesta edat atrauria les noies sonades solitàries de platja. Bé, jo no, l'interior de la meva cuixa.
Un cop a casa, calmat, dutxat, dinat i assegut al sofà vaig pensar que li hauria d'haver seguit el rotllo ja que aquella fan de l'ortopèdia em podria haver informat sobre el catàleg actual de pròtesis de genoll, la següent que em tocaria col.locar l'any vinent.
Platja de la Nova Marbella, 30/9/23
Comentaris