Hi havia al meu carrer un home que tenia dues ombres. No s’hi amagava, ho sabia tothom del barri ja que un migdia van emetre una entrevista a Betevé, en el programa que tots els divendres mostrava un parell de “Curiositats” dels diferents districtes de la Ciutat Comtal. Quan va tocar el barri de Sant Martí van presentar una senyora del Clot i aquest home. Primer van explicar el cas de la Remei. Mentre filmaven com es treia els mitjons ella deia que això seu era genètic, que la seva mare i la seva iaia que en pau descansin també ho tenien. Estava molt bé perquè ella no ho va dir de paraula sinó que va esperar a que la càmera enfoqués el seu peu per dir, ho veieu? I sí, els televidents podíem veure com al costat del dit gros n’hi havia un altre de bessó. Llavors l’entrevistador li diu, -senyora Remei, no es treu el mitjó de l’altre peu? I ella va i li diu, - no pas, l’altre és ben normal. I segueix el periodista, - ah!, o sigui que vosté té un dit més, oi? 21. I ella n...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.