Havia rebut el seu washapp mentre sopava amb les amigues. Va veure el seu nom i es va alegrar però no volia obrir-lo en aquell moment. El volia reservar per a ella sola, com unes postres dolces. Van continuar xerrant, menjant i, sobretot bevent. Calia celebrar que per fi ja estaven posades totes les notes del segon trimestre. Havia estat especialment dur però ja hi eren. Feina feta. Les tres havien coincidit en la necessitat d'un soparet de premi. Havien decretat no parlar de feina però era impossible. Això sí, es van reservar per aquesta nit les escenes més hilarants del trimestre i la crítica ferotge i compartida cap a l' inútil del coordinador pedagògic i a la d'història a qui li havien posat el malnom de la Nopuc. No saben qui l'hi va posar però si sabien perquè li havien escollit. Sempre que te la trobaves pel passadís a la sortida de qualsevol classe et saludava dient No puc amb ells No puc més amb aquests galifardeus No puc amb la Darli...
Hi escric perquè m'agraden les sensacions que em provoquen els processos del plantejament, nus i desenllaç; sobretot aquest darrer. Intento que cerqui la complicitat, el riure i la tendresa.