Havia rebut el seu washapp mentre sopava amb les amigues. Va veure el seu nom i es va alegrar però no volia obrir-lo en aquell moment. El volia reservar per a ella sola, com unes postres dolces.
Van continuar xerrant, menjant i, sobretot bevent. Calia celebrar que per fi ja estaven posades totes les notes del segon trimestre. Havia estat especialment dur però ja hi eren. Feina feta. Les tres havien coincidit en la necessitat d'un soparet de premi. Havien decretat no parlar de feina però era impossible. Això sí, es van reservar per aquesta nit les escenes més hilarants del trimestre i la crítica ferotge i compartida cap a l' inútil del coordinador pedagògic i a la d'història a qui li havien posat el malnom de la Nopuc. No saben qui l'hi va posar però si sabien perquè li havien escollit. Sempre que te la trobaves pel passadís a la sortida de qualsevol classe et saludava dient
No puc amb ells
No puc més amb aquests galifardeus
No puc amb la Darling
No puc més, etc. I amb la nopuc es va quedar.
A vegades fent el cafè algú portava el comptador dels nopucs i al voltant d'ell reia la colla de participants en la recollida de dades. Tothom esperava el pati del divendres perquè es feia públic el recompte setmanal. Amb un din-A4 plegat feia el teatret d'obrir un sobre i ensenyava al petit comitè la suma total de nopucs. 34. Aplaudiments i riures.
Demanem una altra ampolla? Vinga! I reien de ser tan malvades imitant els seus companys vilipendiats. Ep! Amb tota la legalitat del món. Es mereixien el protagonisme. Un, perquè era un buròcrata empedreït i tocacollons que amagava en els excels les poques ganes de fer classe. I l'altra, perquè era una amargada que no deixava de molestar les tutores dels grups per on passava.
Adéu, adéu, bon cap de setmana llarg. Nenes que dilluns és festa. Uau! No me'n recordava. Quina alegria. A gaudir.
Ella havia fet la reserva i estratègicament va escollir un restaurant ben a la vora de ca seva. Havia arribat el moment. Es va aturar en una cantonada i va treure el mòbil de la bossa. Va obrir el washapp i va llegir el missatge. Era pujat de to i narrava una situació real que havien compartit en el passat. El va rellegir lentament i va notar com se li mullaven una mica les calces.
A casa tothom dormia. Va agafar les claus del cotxe. Va baixar al pàrquing, va seure al seient de darrere, es va descordar la camisa i els sostenidors. Es va abaixar els pantalons i les calces fins als genolls i es va deixar anar seguint fil per randa el contingut del missatge. El vi més l'excitació de la lectura inicial va fer que es corrés amb espasmes sense poder ni voler evitar els crits intensos de plaer. Es va fer una fotografia amb flash de la xona que encara es contreia i li va enviar la foto moguda, i així responia el seu washapp.
Després es va adormir. Sobre les set es va despertar pel motor del cotxe d'un veí. Un pèl espantada va pujar a casa i sense entrar a la seva habitació es va preparar un bon esmorzar. Estava satisfeta d'haver provat una cosa nova, la lectura interactiva.
Juny al Poblenou
Comentaris