cosesquenoespodentocar

El secret confinat Avui tot s’ha descobert. Com cada matí tenim el costum de dir-nos bon dia i mostrar la cara que fem. Aquest matí he decidit provar una foto en  picat amb el braç estirat, us l’he enviat i tu t’has adonat. No havia d’haver passar. M’he confiat.  Sí, tinc el braç més llarg. Actualment uns 60 centímetres. Però tranquils que la cosa està millorant.   A mida que avançava el confinament m’adonava que un braç el tenia una mica més llarg que l’altre. Amb la mama vam decidir fer marques a la paret com quan vosaltres creixíeu. Per això tinc clar que vaig pels 60, però havia arribat a més, no vull dir fins a quant, no val la pena; tu mateixa pots fer els càlculs encara que no té sentit. Vam mirar que per cada dia suposava un centímetre, però des que van aplicar la fase 0 he notat que començava a minvar. Sí, també ho hem mesurat, 30 mil.límetres per dia. Per això ja no hem dit res, no us volíem preocupar, la cosa va de baixa i ja estem esperant l...

Capítol I El de química Aquest paio està sonat.  Jo com a tutora he hagut de fer mans i mànigues per a contactar amb alumnes, despertar-los metafòricament i literal, espavilar les famílies i recordar-los que no són vacances. Ho he fet i m’he cagat en aquest confinament que m’ha transformat en una agent de l’stasi més que no pas en una profe. He aconseguit que ara, quan fem el meet setmanal de tutoria no em mostrin ni el rostre i tan sols deixen veure o la seva inicial o alguna icona d’un bonic gatet. M’ho faran pagar. Ho he fet perquè creia que ho havia de fer. He passat de tutora “enrotllada” a plasta en dos mesos. D’acord. Ja sabem com són ells i les famílies. Coses de l’ofici i la situació; ho accepto. Feina extra, ja sabem que el cos docent moltes vegades esdevé el cos del voluntariat, però res a dir. Ho fem perquè hi creiem. Ho fem per ells i elles, perquè ens preocupem i volem que se’n surtin. Compte! Ho seguiré fent tantes vegades com calgui i em refot el qu...