cosesquenoespodentocar

 COM M'HO FAIG? El curs passat ja va ser tota una prova de foc i aquest el vam iniciar amb les  mateixes pors, dubtes i tots els inconvenients que mai hauríem arribat a imaginar. A més a més, em tocava ser la directora del centre. Estupend! Què voleu dir? Em toca? De veritat? Com ha passat això? Ho heu decidit quan jo no hi era? Què m'he perdut? Puc delegar? Negar- m'hi? No?  Ho havia de provar, què hi farem! En definitiva, amb una interior sensació d'estafa prenia els segells del centre, els interruptors, la clau de l'alarma i l'agenda amb els noms i números importants. Tot un repte que ara mateix em suposava fer el K2 hivernal. Què volia dir? Ja ningú prenia les decisions per mi, ja no delegava en cap companya, ja no preguntava; jo donava les respostes.  Passava a ser la persona a qui tothom miraria, consultaria, demanaria i per què no, criticaria  en darrera instància. Interessant, oi?  Benvinguda nova vida en tots els sentits. Sense encara tenir temps d...

 Un lleig dia de febrer, uns malvats van entrar a l’institut i van anar directament a robar-nos la cultura. Els mapes, les paraules, les imatges, els nombres i les fórmules, els signes, les grafies; majúscules i minúscules van desaparèixer de tots els llibres.    Segons els mossos, un cop a dins, es van dirigir cap a la biblioteca. No van tocar res més. Ens van deixar totes les obres en blanc. Buits. A comissaria, mentre posàvem la denúncia, un sergent ens va explicar que no era el primer cop que passava. Es tracta d'una secta anticultural, que nostàlgics de temps passats es dediquen a fer aquests actes vandàlics. I va afegir que alguns ja han estat detinguts per actes similars però que els jutges immediatament els posen en llibertat al·legant la manca de jurisprudència sobre el robatori de la tinta dels llibres.  L’assegurança ens va cobrir la destrossa de la porta i el canvi de pany, però res més. Curiosament, entrava el furt dels llibres però no aix...