Un lleig dia de febrer, uns malvats van entrar a l’institut i van anar directament a robar-nos la cultura. Els mapes, les paraules, les imatges, els nombres i les fórmules, els signes, les grafies; majúscules i minúscules van desaparèixer de tots els llibres.
Segons els mossos, un cop a dins, es van dirigir cap a la biblioteca. No van tocar res més. Ens van deixar totes les obres en blanc. Buits. A comissaria, mentre posàvem la denúncia, un sergent ens va explicar que no era el primer cop que passava. Es tracta d'una secta anticultural, que nostàlgics de temps passats es dediquen a fer aquests actes vandàlics. I va afegir que alguns ja han estat detinguts per actes similars però que els jutges immediatament els posen en llibertat al·legant la manca de jurisprudència sobre el robatori de la tinta dels llibres.
L’assegurança ens va cobrir la destrossa de la porta i el canvi de pany, però res més. Curiosament, entrava el furt dels llibres però no així el seus continguts i un perit de la companyia amb una lupa ens va mostrar el paràgraf on ho deia. Són molt llestes aquestes empreses! A mi, un dia em va sortir una taca d’humitat al sostre i em van dir que allò era una dièresi i que no cobrien els signes. Em vaig posar com una mona, però vaig haver de pagar de la meva butxaca tota la reparació. Ja m’ho deia la meva mare, “Nen, vés amb compte amb les companyies”
Bé, tant se val. Tres dies després del furt ja ho vam reposar tot gràcies a la donació que ens van fer a través de la xarxa de biblioteques municipals i d'altres instituts del país.
Comentaris